dimecres, 27 de gener del 2016

IGUALADA - Sant Roc, 10-16

Una de les localitats catalanes amb més edificis modernistes és Igualada, la capital de l'Anoia. Això es deu sobretot a la riquesa produïda per les seves fàbriques de tractament de les pells, les adoberies. També al fet que un dels seus arquitectes municipals, en Josep Pausas, té una àmplia producció modernista.

A més, el modernisme a Igualada es perllongà en el temps, edificant-se edificis d'aquest estil quan a Barcelona ja imperava el noucentisme.


Hem escollit un edifici precisament de Josep Pausas, el que va projectar per a l'adober Ramon Vives i Maixenchs el 1913 al carrer de Sant Roc, un carrer estret cosa que fa que l'edifici sembli encara més monumental.


És una casa de veïns en la que les obertures de la primera planta són diferents a les de la resta. Els balcons són substituïts per finestres-balcons dividides en tres parts per unes finíssimes columnetes.


L'ornamentació és la pròpia del modernisme floral i s'observa sobretot en les obertures. El vestíbul presenta sostres amb pintures.

La façana quer dóna al Passeig de les Cabres és més senzilla.

    *   *   *   *   *

Una de las localidades catalanas con más edificios modernistas en Igualada, la capital de la comarca de l'Anoia (provincia de Barcelona).

Esto se debe sobre todo a la riqueza producida por sus fábricas de tratamiento de las pieles, las tenerías y curtidurías. También a que uno de sus arquitectos municipales, Josep Pausas, tiene una amplia producción modernista.

Además, el modernismo en Igualada se prolongó en el tiempo, edificándose edificios de este estilo cuando en Barcelona ya imperaba el novecentismo.


Hemos escogido un edificio precisamente de José Pausas: la casa que proyectó para el curtidor Ramon Vives Maixenchs en 1913 en la calle de Sant Roc, una calle estrecha que motiva que el edificio parezca aún más monumental.

Es una casa de vecinos en la que las aberturas de la primera planta son diferentes a las del resto. En ésta, los balcones son sustituidos por ventanas-balcones divididas en tres partes por unas finísimas columnas.


La ornamentación es la propia del modernismo floral y se observa sobre todo en las oberturas. El vestíbulo presenta techos con pinturas.

La fachada que da al paseo de les Cabres es más sencilla.



    *   *   *   *   *

One of the Catalan towns with more Art Nouveaut buildings is Igualada, the capital of the county of l'Anoia (province of Barcelona).

This is mainly due to the wealth produced by its factories in treating skins, thus are the tanneries. Also one of its municipal architects, Josep Pausas, has extensive Art Nouveau production.

Furthermore, Art Nouveau in Igualada lasted over time, buildings of this style were constructed when in Barcelona prevailed the Noucentisme ones.

We have chosen a building designed precisely by Josep Pausas: the house he designed for the tanner Ramon Vives Maixenchs in 1913 in Sant Roc Street, a narrow street that encourages the building look even more monumental.

It is a tenement in which the openings of the first floor are different from the rest. In this, the balconies are replaced by windows-balconies divided into three parts by a wafer-thin columns.


The decoration is typical of floral modernisme and is seen mostly in the openings. The lobby has painted ceilings.

The facade at Passeig de les Cabres is less decorated.

dilluns, 18 de gener del 2016

LLORET DE MAR - Monument a l'Àngel

L'indiano Nicolau Font i Maig va adquirir els terrenys de l'antic Monestir de Sant Pere del Bosc, a Lloret de Mar, amb la fortuna que havia fet a Cuba, a Jaruco. Precisament, Nicolau Font era conegut com a "Comte del Jaruco", encara que el títol nobiliari el va rebutjar.

A banda de restaurar el Santuari, en el camí que porta al mateix va fer bastir una sèrie d'elements decoratius alhora que religiosos i amb rerefons catalanista: el monument a l'Àngel, una Creu de Terme i l'oratori de la Mare de Déu de la Gràcia.


El monument a l'Àngel va ser projectat per l'escultor i pintor Enric Monserdà Vidal, oncle de l'autor de les altres obres: l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch.

L'indret escollit per al monument va ser el cim del Turó de Ses Pedres Lluidores, cim envoltat de bosc mediterrani i amb unes magnífiques vistes de la muntanya, de Lloret i de la mar.



Es tracta d'un monument en forma d'obelisc amb cares esculturades modelades per Eusebi Arnau, dutes a terme per Frederic Becchini en els tallers de Joan Pujol. L'obelisc el corona, damunt del globus terraqüi,  un àngel amb ales esteses que assenyala amb la mà dreta el santuari i amb l'esquerra sosté una estrella metàl·lica.


A cada cara de la columna del monument hi ha un relleu escultòric: en el principal la Mare de Déu de la Gràcia, en els altres Sant Pere, patró de l'indret, Sant Jordi, patró de Catalunya i l'escut de Catalunya.

El 1902 havia mort el poeta Mossèn Cinto Verdaguer, qui quan s'estatjà a casa de Nicolau Font, a Lloret el 1898, havia reformat els goigs a la Mare de Déu de la Gràcia i a la Creu de Terme. És per això que es decidí d'afegir un medalló amb la seva efígie als peus de la Verge, essent el primer monument que honora aquest capellà i poeta.

El monument va ser projectat el 1903 i inaugurat l'1 de maig de 1904 (dia de la Mare de Déu de Gràcia) coincidint amb l'aplec dedicat a la Verge i amb la presència entre d'altres de Nicolau Font i del seu nebot Agustí Cabanyes (alcalde de Lloret). Mossèn Francesc Xavier Magí va beneir-lo.

* * * * *



El indiano Nicolau Font Maig adquirió los terrenos del antiguo Monasterio de Sant Pere del Bosc, en Lloret de Mar, con la fortuna que había hecho en Cuba, en Jaruco. Precisamente, Nicolau Font era conocido como "Conde del Jaruco", aunque el título nobiliario lo había rechazado.

Además de restaurar el Santuario, en el camino que conduce al mismo hizo construir una serie de elementos decorativos a la vez que religiosos y con claro trasfondo catalanista: el monumento al Ángel, una Cruz de Término y el oratorio de la Virgen de la Gracia.


El monumento al Ángel fue proyectado por el escultor y pintor Enrique Monserdà Vidal, tío del autor de las otras obras: el arquitecto Josep Puig i Cadafalch.

El lugar elegido para el monumento fue la cima del Cerro de Ses Pedres Lluidores ("de las piedras relucientes"), cumbre rodeada de bosque mediterráneo y con unas magníficas vistas de la montaña, de Lloret y del mar.

Se trata de un monumento en forma de obelisco con las caras esculturadas moldeadas por Eusebi Arnau, llevadas a cabo por Frederic Becchini en los talleres de Juan Pujol. El obelisco lo corona, encima de un globo terráqueo,  un ángel con alas extendidas que señala con la mano derecha al santuario y con la izquierda sostiene una estrella metálica.

En cada cara de la columna del monumento hay un relieve escultórico: en el principal la Virgen de la Gracia, en los demás San Pedro, patrón del lugar, San Jorge, patrón de Cataluña y el escudo de Cataluña.

En 1902 había muerto el poeta Mossèn Cinto Verdaguer, el cual cuando se hospedó en casa de Nicolau Font, en Lloret en 1898, había reformado los gozos a la Virgen de la Gracia y a la Cruz de Término. Es por ello que se decidió añadir un medallón con su efigie a los pies de la Virgen, siendo el primer monumento que honra a este cura poeta.



El monumento fue proyectado en 1903 e inaugurado el 1 de mayo de 1904 (día de la Virgen de Gracia) coincidiendo con el encuentro dedicado a la Virgen y con la presencia entre otros de Nicolau Font y de su sobrino Agustín Cabanyes (alcalde de Lloret). Mosén Francisco Javier Magín lo bendijo.


* * * * *



The Indiano Nicolau Font Maig purchased the grounds of the former monastery of Sant Pere del Bosc, in Lloret de Mar, with the fortune he had made in Cuba, in Jaruco. Indeed, Nicolau Font was known as "Count of Jaruco" although the peerage had rejected.

In addition to restoring the sanctuary, on the road leading to the same built a series of decorative as well as religious and Catalan clear background elements: the Angel monument, a cross of term and the oratory of Our Lady of Grace.

The Angel monument was designed by the sculptor and painter Enric Vidal Monserdà, uncle of the author's other works: the architect Josep Puig i Cadafalch.


The site chosen for the monument was the summit of Hill "Ses Pedres Lluidores" ("the shining stones"), ridge surrounded by Mediterranean forest and with magnificent views of the mountain, Lloret and the sea.

It is an obelisk-shaped monument with sculpted faces shaped by Eusebi Arnau, conducted by Frederic Becchini in the workshops of Juan Pujol. The obelisk crowns, above a globe, an angel with outstretched wings pointing with her right hand to the sanctuary and the left holds a metal star.



On each side of the column of the monument there is a sculptural relief: in the main Lady of Grace, on the other San Pedro, patron of the place, St. George, patron of Catalonia and the Catalan coat of arms.

In 1902 the poet Cinto Verdaguer died. Verdaguer stayed at Nicolau Font's house when it was in Lloret in 1898 and there he hadreformed the joys to Our Lady of Grace and the Cross of Term. That is why people decided to add a medallion with his likeness at the feet of the Virgin, and it was the first monument honoring this poet priest.

The monument was designed in 1903 and opened on May 1, 1904 (the day of Our Lady of Grace) coinciding with the meeting dedicated to the Virgin and the presence among others of Nicolau Font and his nephew Agustin Cabanyes (mayor of Lloret) . Monsignor Francisc Xavier Magín blessed it.

diumenge, 10 de gener del 2016

BARCELONA - Vil·la Helius (c/ Panamà)

Entre 1906 i 1910 l'arquitecte del Vallès Manuel Joaquim Raspall va edificar per a Francesc Granés la Vil·la Helius al terme de Sarrià, actual barri de Barcelona.



Es tractava d'una gran torre modernista amb força terreny ubicada a la confluència dels carrers Panamà i de les Monges (actual Abadessa Olzet).
La torre actualment ha estat compartimentada en pisos.

El curiós del cas, però, no és la torre, sinó un projecte que per al mateix propietari va dissenyar l'arquitecte Ramon Puig Gairalt el 1917. 

Es tracta de la "casa per al paó reial" (¡¡). No sé si el pavelló es va arribar a construir o no, o si ha desaparegut. Però, si més no, es tracta d'una construcció força curiosa.

Us passo el projecte (Arxiu de Sarrià - Sant Gervasi, exp. 198.43, 1917)





Entre 1906 y 1910 el arquitecto del Vallés Manuel Joaquim Raspall edificó para Francisco Granés la Villa Helius en el término de Sarrià, actual barrio de Barcelona.

Se trataba de una gran chalet modernista ubicado en una finca con mucho terreno situada en la confluencia de las calles Panamà y de las Monjas (actual Abadessa Olzet).



La torre recientemente ha sido compartimentada en pisos.

Lo curioso del caso, sin embargo, no es la torre, sino un proyecto que para el mismo propietario diseñó el arquitecto Ramon Puig Gairalt en 1917.

Se trata de la "Casa para el pavo real" (¡¡). No sé si el pabellón se llegó a construir o no, o si ha desaparecido. Pero no cabe duda que se trata de una construcción bastante curiosa.

Os paso el proyecto (Archivo de Sarrià - Sant Gervasi, exp. 198.43, 1917)



Between 1906 and 1910 the architect  Manuel Joaquim  Raspall built for Francisco Granés 'Villa Helius' in the municipality of Sarrià, district of Barcelona nowadays.

It was a great Art Nouveau chalet on an extensive piece of land at the confluence of streets Panamà and Monjas (current Abadessa Olzet).

The chalet has recently been compartmentalized into flats.

The odd thing, however, is not the chalet, but a project for the same owner designed by the architect Ramon Puig Gairalt in 1917.

This is the "Peacock House" (¡¡). I do not know if the building was never built or not, or has disappeared. But there is no doubt that this is a rather curious construction.


Now, yu can see the project (Arxiu Sarrià - Sant Gervasi, exp 198.43, 1917.)

dissabte, 2 de gener del 2016

BARCELONA - Esperança, 25

Al carrer de l'Esperança, 25 s'alça aquesta petita torre que va fer edificar Àngela Mas el 1905.

En aquells temps, l'indret es trobava en el límit de l'antic poble de Sarrià amb el de Barcelona.



L'arquitecte encarregat del disseny de la casa va ser Bonaventura Conill (Barcelona, 1876-1946), arquitecte amb força obra modernista a Barcelona i a Lloret de Mar. Conill havia estat l'arquitecte municipal del poble d'Horta.

En aquesta torre combina el modernisme austríac amb el català. Són notables les sinuositats dels esgrafiats i dels ferros. Les línies verticals de la façana acaben en detalls ornamentals de ceràmica vidrada. El coronament de l'edifici mostra la influència austríaca de la Sezession i ajuda a donar més volumetria a la façana.



Al davant de la casa hi ha el terreny per a un petit jardí.

En el plànol de l'edificació s'observa que en el plafó central de la façana anava destinada una fada modernista que o bé no es va dibuixar o bé es va substituir fa temps.


Actualment la casa hostatja el restaurant "El Trapío"

                                                     ************

En la calle de la Esperança, 25 se alza este pequeño chalé que hizo edificar Ángela Mas en 1905.

En aquellos tiempos, el lugar se encontraba en el límite del antiguo pueblo de Sarrià con el de Barcelona.



El arquitecto encargado del diseño de la casa fue Bonaventura Conill (Barcelona, ​​1876-1946), arquitecto con bastante obra modernista en Barcelona y Lloret de Mar. Conill había sido el arquitecto municipal del pueblo de Horta.

En esta edificación combina el modernismo austríaco con el catalán. Son notables las sinuosidades de los esgrafiados y los hierros. Las líneas verticales de la fachada terminan en detalles ornamentales de cerámica vidriada. El coronamiento del edificio muestra la influencia austriaca de la Sezession y ayuda a dar más volumetría a la fachada.



Delante de la casa hay terreno para un pequeño jardín.

En el plano de la edificación se observa que en el panel central de la fachada iba destinada un hada modernista que o bien no se dibujó o bien fue sustituida hace tiempo.

Actualmente la casa alberga el restaurante "El Trapío"

                                                     ************

In Esperança Street, 25 there is this small chalet that Àngela Mas had built in 1905.

At the time, the place was at the limit between the old town of Sarrià and Barcelona.

The architect that designed the house was Bonaventura Conill (Barcelona, ​​1876-1946), architect with Art Nouveau work in Barcelona and Lloret de Mar. Conill was the municipal architect of the disappeared town of Horta.

This building combines Austrian Art Nouveau and Catalan modernisme. Notable are the wavy lines of the sgraffiti and of the ironworks. The vertical lines of the façade end in glazed ceramic ornamental details. The crowning of the building shows the influence of the Austrian Sezession and helps give more volumes to the façade.

In front of the house there is ground for a small garden.

On the original plan of the building there was a modernist fairy drew in the central panel of the façade but there is not nowadays.


Currently the building houses the restaurant "El Trapío"