Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ramon Puig Gairalt. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ramon Puig Gairalt. Mostrar tots els missatges

dissabte, 10 d’abril del 2021

BARCELONA - L'HOSPITALET - Cases dels Cargols





(veure fotos al final de l'article / fotos al final del artículo / more picts at the end of this post)


Es diu que Miquel Ribera Ros va sortir un dia amb dos amics al camp a buscar cargols i va trobar, sota d'unes mates, un cau amb un tresor dins.

Amb aquest diners va edificar dues cases en el solar del costat de casa seva i, agraït com estava  a aquells cargols, va voler omplir tota la façana d'aquests animals: els podem veure en les mènsules, a l'entrada de la casa, a les baranes dels balcons. I , a més, al coronament de l'edifici va representar la seva troballa: ell entrant al cau amb els dos amics a l'aguait i uns caragols escapant per les mates.

La resta del parament de la façana està ornamentat amb arbres plens de cucs, papallones, coloms i altres ocells segons el pis i amb unes figures camperoles catalanes en el superior.

El vestíbul d'accés fa referència a temes inspirats en la pintura japonesa.

Aquests edificis simètrics es poden qualificar com uns dels primers exemples de l'estètica modernista, el seu autor no és un arquitecte, sinó que és el mestre d'obres Carles Bosch Negre i es varen edificar entre 1895 i 1896. c/ Tamarit - Entença

Però no acaba aquí l'agraïment als cargols.

Miquel Ribera es va traslladar a viure a la localitat veïna de L'Hospitalet de Llobregat i va edificar una altra casa, per al seu  ús, al carrer Llobregat. El plànol de l'edifici, del 1911, el signa el mestre d'obres local Mariano Tomàs Barba, però sembla que el veritable autor és l'arquitecte Ramon Puig Gairalt, el qual mentre encara no havia acabat la carrera (títol del 1912), ja projectava edificis i Mariano Tomàs li signava els plànols.

En aquesta nova casa també ret homenatge als cargols just a la part superior de l'edifici: els podem observar movent-se per sota els pilars del coronament i un s'escapa per la biga de la politja.

* * * * *

Parece ser que un día Miguel Ribera Ros fue  con dos amigos al campo para buscar caracoles y encontró, debajo de unas plantas, un agujero con un tesoro.

Con este dinero edificó dos casas en el solar contiguo a su casa y, agradecido como estaba a aquellos caracoles, quiso homenajearlos por toda la fachada: los podemos ver en las ménsulas, en la entrada de la casa, en las barandillas de los balcones. Y, además, en el coronamiento del edificio representó su hallazgo: él entrando en la madriguera con los dos amigos al acecho y unos caracoles escapando por las plantas.

El resto del paramento de la fachada está ornamentado con árboles llenos de gusanos, mariposas, palomas y otros pájaros según el piso y con unas figuras campesinas catalanas en el superior.

El vestíbulo de acceso está inspirado en la pintura japonesa.

Estos edificios simétricos se pueden calificar como unos de los primeros ejemplos de la estética modernista. Su autor no es un arquitecto, sino que es el maestro de obras Carles Bosch Negre y se edificaron entre 1895 y 1896. c/ Tamarit - Entença

Pero no acaba aquí el agradecimiento a los caracoles.

Miquel Ribera se trasladó a vivir a la localidad vecina de L'Hospitalet de Llobregat y edificó otra casa, para uso propio, en la calle Llobregat. El plano del edificio, de 1911, lo firma el maestro de obras local Mariano Tomás Barba, pero parece que el verdadero autor es el arquitecto Ramon Puig Gairalt, el cual mientras todavía no había terminado la carrera (título del 1912), ya proyectaba edificios y Mariano Tomás le firmaba los planos.

En esta nueva casa también rindió homenaje a los caracoles, se observan justo en la parte superior del edificio moviéndose por debajo de los pilares del coronamiento y uno desplazándose por la viga de la polea.

* * * * *

It seems that one day Miguel Ribera Ros went with two friends to the field to look for snails and found, under some plants, a hole in which he found a treasure.

With this money, he built two houses on the plot next to his house and, grateful as he was to those snails, he wanted to pay tribute to them all over the façade: we can see them on the corbels, at the entrance of the house, on the balcony railings. And, furthermore, at the top of the building he represented his discovery: he entering the burrow with his two friends lurking and some snails escaping through the plants.

The rest of the facade is decorated with trees full of worms, butterflies, pigeons and other birds depending on the floor and with some Catalan peasant figures on the top.

The entrance hall is inspired by Japanese painting.

These symmetrical buildings can be described as one of the first examples of Catalan Art Nouveau aesthetics. Its author is not an architect, but is the master builder Carles Bosch Negre and they were built between 1895 and 1896. c/ Tamarit - Entença

 

But the gratitude to the snails does not end here.

Miquel Ribera moved to live in the neighboring town of L'Hospitalet de Llobregat and built another house, for his own use, on Llobregat street. The building plan, from 1911, is signed by the local master builder Mariano Tomás Barba, but it seems that the real author is the architect Ramon Puig Gairalt, who while he had not yet finished his degree (1912), was already projecting buildings and Mariano Tomás would sign the plans for him.

In this new house he also paid tribute to the snails, they are seen right at the top of the building moving under the crown pillars and one moving along the pulley beam.

* * * * *

fotos: Valentí Pons Toujouse


BARCELONA







L'HOSPITALET DE LLOBREGAT









 

dilluns, 25 de setembre del 2017

BARCELONA - farmàcia Masó Arumí (Nadal)



A la Rambla, 121 cantonada amb Bonsuccés es troba l'antiga Farmàcia del Dr. Masó Arumí que dóna peu una sèrie d'interrogants:

1.- En primer lloc és de difícil adscripció estilística, per alguns és modernista, per altres és noucentista i per a mi té un aire de la sezession austríaca  propi del modernisme atípic del gironí Rafael Masó, del qual es podria afirmar que és el disseny de la ceràmica verda de la façana. També es deixa veure una influència del primer déco.

L'estil Masó dóna peu al segon interrogant.



2.- Qui és l'autor?

El plànol de la farmàcia el signa Ramon Puig Gairalt (1918), però no sembla clar que ell sigui l'autor, sinó solament el qui legalitza el plànol.

Narcís Comadira i Joan Tarrús, estudiosos de Rafael Masó, l'atribuïen a aquest arquitecte. A més segons Tarrús el dibuix original és de Masó amb decoracions de Jaume Llongueras. Seria, doncs, l'única obra de Rafael Masó a Barcelona (a Sarrià hi ha una casa del Pericas en la que hi ha ceràmica de Masó)

Els esgrafiats i les escultures semblen les pròpies de l'Ismael Smith.



Contactant amb Josep Casamartina, comissari de les exposicions sobre "Ismael Smith, la bellesa i els monstres" i "De l'amor és lo Jardí: Masó i els teixits", opina que podria ser del Masó però la presència de l'Smith és més difícil donat que en aquella època es trobava entre Sevilla i Madrid i preparava el seu trasllat a Nova York.

Per tradició familiar, es parla de la intervenció de Rafael Masó (cosí del propietari) i es pensa que  la direcció de l'obra la porta a terme Manuel Comas Esquerra (casat amb Montserrat Masó Bulbena, filla del matrimoni format pel també farmacèutic Josep Masó Arumí, germà de Rosendo, i Rosa Bulbena Soler).

Comas Esquerra torna a remetre a l'Smith, amic seu del qual tenia uns quants gravats i dibuixos regalats pel Marquès d'Olèrdola.

Les escultures si no són d'Ismael Smith, podrien ser (i torna a aparèixer Girona) dels gironins Fidel Aguilar o Ricard Guinó. L'escultura de la cistella, al carrer Bonsuccés, és posterior al 1918.

El 1918 el propietari era Rosendo Masó Arumí.

La farmàcia el 1931 s'anunciava com a "Farmàcia i Centre d'específics Dr Masó-Arumí del Dr. Nadal" en referència a Lluís Nadal Delhom, casat amb Maria Teresa Masó Bulbena, que passà a ser el nou titular, després continuarà la línia el seu fill Manuel Nadal Masó i actualment Manuel Nadal Casas.

L'interior de la farmàcia es canvià en una reforma del 2008.

* * * * * 


En la Rambla, 121 esquina con Bonsuccés se encuentra la antigua Farmacia del Dr. Masó Arumí que da pie a una serie de interrogantes:

1.- En primer lugar es de difícil adscripción estilística, para algunos es modernista, para otros es novecentista y para mí tiene un aire de la sezession austriaca propio del modernismo atípico del gerundense Rafael Masó, del cual se podría afirmar que es el diseño de la cerámica verde de la fachada. También se deja ver una influencia del primer déco.

El estilo Masó da pie al segundo interrogante.



2.- ¿Quién fué su autor?

El plano de la farmacia lo firma Ramon Puig Gairalt (1918), pero no parece claro que él sea el autor, sino sólo el que legaliza el plano.

Narcís Comadira y Joan Tarrús, estudiosos de Rafael Masó, la atribuían a este arquitecto. Además según Tarrús el dibujo original es de Masó con decoraciones de Jaime Llongueras. Sería, pues, la única obra de Rafael Masó en Barcelona (en Sarrià hay una casa de Pericas en la que hay cerámica de Masó)

Los esgrafiados y las esculturas parecen las propias del Ismael Smith.

Contactando con Josep Casamartina, comisario de las exposiciones sobre "Ismael Smith, la belleza y los monstruos" y "Del amor es el Jardín: Masó y los tejidos", opina que podría ser de Masó pero la presencia de Smith es más difícil dado que en aquella época se encontraba entre Sevilla y Madrid y preparaba el su traslado a Nueva York.

Por tradición familiar, se habla de la intervención de Rafael Masó (primo del propietario) y se piensa que la dirección de la obra la lleva a cabo Manuel Comas Esquerra (casado con Montserrat Masó Bulbena, hija del matrimonio formado por el también farmacéutico Josep Masó Arumí, hermano de Rosendo, y Rosa Bulbena Soler).

Comas Esquerra vuelve a remitir a Smith, amigo suyo del que tenía unos cuantos grabados y dibujos regalados por el Marqués de Olèrdola.

Las esculturas si no son de Ismael Smith, podrían ser (y vuelve a aparecer Girona) de los gerundenses Fidel Aguilar o Ricard Guinó. La escultura de la cesta, en la calle Bonsuccés, es posterior a 1918.

En 1918 el propietario era Rosendo Masó Arumí.

La farmacia en 1931 se anunciaba como "Farmacia y Centro de específicos Dr. Masó-Arumí del Dr. Nadal" en referencia a Luis Nadal Delhom, casado con María Teresa Masó Bulbena, que pasó a ser el nuevo titular, luego continuará su hijo Manuel Nadal Masó y actualmente Manuel Nadal Casas.

El interior de la farmacia cambió en una reforma de 2008.

* * * * *


On the Rambla, at the corner of Bonsuccés, is the old Pharmacy of Dr. Masó Arumí, which gives rise to a series of questions:

1.- The first one is the difficulty of the style, for some people it is Art Nouveau, for others it is Noucentista and for me may be the Rafael Masó point of view of the Austrian Sezession. There is also an influence of the first déco.

The Masó style gives rise to the second question.

2.- Who was its author?

The plan of the pharmacy is signed by Ramon Puig Gairalt (1918), but it seems that he is not the author, but only that which legalizes the plan.

Narcís Comadira and Joan Tarrús, biographers of Rafael Masó, attributed it to this architect. Also according to Tarrús the original drawing is from Masó with decorations by Jaime Llongueras. It would, therefore, be the only work of Rafael Masó in Barcelona (in Sarrià there is a house of Pericas in which there is ceramics of Masó)

The sgraffiti and sculptures resemble those of Ismael Smith.

Contacting Josep Casamartina, curator of the exhibitions on "Ismael Smith, beauty and monsters" and "Of Love 'Tis the Garden: Masó and Textiles", thinks that it could be Masó but the presence of Smith is more difficult since at that time he was between Seville and Madrid and prepared his transfer to New York.
By family tradition, it is spoken of the intervention of Rafael Masó (cousin of the owner) and it is thought that the direction of the work is carried out by Manuel Comas Esquerra (married with Montserrat Masó Bulbena, daughter of the marriage formed by the also pharmacist Josep Masó Arumí, brother of Rosendo, and Rosa Bulbena Soler).

Comas Esquerra returns to Smith, a friend of his who had a few engravings and drawings given by the Marquis of Olèrdola.

The sculpture, if it is not from Ismael Smith, could be (and reappears Girona, city of Rafael Masó) of the Girona Fidel Aguilar or Ricard Guinó.

In  1918 the owner was Rosendo Masó Arumí.

(Diari de Vich, 30-11-1931)


The pharmacy in 1931 was announced as "Pharmacy  Dr. Masó-Arumí  of Dr Nadal" in reference to Luis Nadal Delhom, married to María Teresa Masó Bulbena, who became the new owner, then continued his son Manuel Nadal Masó and currently Manuel Nadal Casas.


The interior of the pharmacy changed in a reform of 2008.


diumenge, 16 d’abril del 2017

BARCELONA / MONTMELÓ - Cases Delfí Sabadell



Lligo aquesta entrada com a continuació de la de l'estimat amic Miquel Cartisano a totbarcelona


Delfí  Sabadell va encarregar dues construccions a l'arquitecte Ramon Puig Gairalt:

1.- la seva casa a la cruïlla que formen el carrer La Corunya amb l'avinguda Meridiana de Barcelona. Construïda en un estil tardomodernista entre els anys 1914 i 1918 i que destaca per l'ús de la ceràmica, l'ús de referents catalanistes (escuts de Catalunya, Barcelona, sant Jordi) i els esgrafiats. La casa tot i destacar en el seu entorn encara ho faria més si no fos perquè va perdre el seu coronament tal com es pot veure en la fotografia antiga.



2.- Anys més tard, Sabadell li encomana la torre d'estiueig al poble de Montmeló (Vallès Oriental). Es tracta d'una antiga masia del s. XVII totalment reformada. Es repeteixen l'estil, el tema de la ceràmica, referents i ús d'esgrafiats. Es va dur a terme l'any 1920. Porta el sobrenom de "Masia Castellcanigó del Vallès". En La Vanguardia de 27/05/1924 Delfí Sabadell posa en lloguer una torre al Vallès Oriental que ve podria tractar-se d'aquesta mateixa.




(La Vanguardia, 27-05-1924)

Delfí Sabadell i Serra (1878-1961) era un empresari de bombes per a sabons i lleixius i tenia la casa-magatzem gairebé enfront de la casa barcelonina, a l'Avinguda de Meridiana amb La Corunya i Consell de Cent. Es tractava d'una construcció noucentista també bastida per l'arquitecte Ramon Puig i Gairalt en diferents fases entre els anys 1918 i 1922. Es va enderrocar i en els seu lloc actualment es troba la seu de l'Orfeó Martinenc, entitat que casualment presidí Delfí Sabadell d'ençà del 1933.

Cal remarcar que ambdues construccions havien estat atribuïdes al mestre d'obres Josep Masdeu.


Al poble de Montmeló va promocionar la construcció del Casino i d'una altra casa, el Casal de les Tres Creus, ambdues construccions a poques passes de la seva torre. La primera, obra del 1927 de Domènec Sugranyes, ja no existeix. La segona és una construcció original de forma octogonal de l'arquitecte Francesc Ferriol  (conegut per la difusió del modernisme a la província de Zamora), del 1929.


(La Vanguardia, 03-12-1961)

* * * * * *

Escribo esta como continuación de la del estimado amigo Miguel Cartisano en su blog totbarcelona


Delfín Sabadell encargó dos construcciones al arquitecto Ramon Puig Gairalt:

1.- su casa en el cruce de la calle La Corunya con la avenida Meridiana de Barcelona. Construida en un estilo tardomodernista entre los años 1914 y 1918 y que destaca por el uso de la cerámica, el uso de referentes catalanistas (escudos de Cataluña, Barcelona, ​​San Jorge) y los esgrafiados. La casa a pesar de destacar en su entorno aún lo haría más si no fuera porque perdió su coronamiento tal como se puede apreciar en la fotografía antigua.



2.- Años más tarde, Sabadell le encarga el chalé de veraneo en el pueblo de Montmeló (Barcelona). Se trata de una antigua masía del s. XVII totalmente reformada. Se repiten el estilo, el tema de la cerámica, los referentes y el uso de esgrafiados. Se llevó a cabo en 1920. Se la conoce como "Masía Castellcanigó del Vallès". En La Vanguardia de 27.5.1924 Delfín Sabadell pone en alquiler una torre en el Vallès Oriental que podría tratarse de esta misma.



Delfin Sabadell  Serra (1878-1961) era un empresario de bombas para jabones y lejías y tenía la casa-almacén casi enfrente de la casa barcelonesa, en la Avenida de Meridiana con La Corunya y Consell de Cent. Se trataba de una construcción novecentista construida también por el arquitecto Ramon Puig Gairalt en diferentes fases entre los años 1918 y 1922. Fue derruida y en su lugar actualmente se encuentra la sede del Orfeó Martinenc, entidad que casualmente presidió Delfín Sabadell desde 1933.

En el pueblo de Montmeló promocionó, además, la construcción del Casino y de otra casa, el Casal de las Tres Cruces, ambas construccionesmuy cercanas a su chalé. La primera, obra de 1927 de Domènec Sugranyes, ya no existe. La segunda es una construcción original de forma octogonal del arquitecto Francisco Ferriol (conocido por la difusión del modernismo en la provincia de Zamora), de 1929.

                                                   * * * * *

This article is a continuation of one of my dear friend Miguel Cartisano in his blog totbarcelona


Delfí Sabadell commissioned two constructions to the architect Ramon Puig Gairalt:

1.- his house at the crossroads of La Corunya street with the Meridiana avenue in Barcelona. Built in a late Art Nouveau style between 1914 and 1918 and which stands out for the use of ceramics, the use of Catalan referents (shields of Catalonia, Barcelona, ​​Saint George) and sgraffiti.


2.- Years later, Sabadell comnissioned the summer cottage in the town of Montmeló (Barcelona) to ther same Masdeu. It is an old farmhouse from the 16th century totally reformed. The style, the subject of the ceramics, the referents and the use of sgraffiti are repeated. It was carried out in 1920. It is known as "Masía Castellcanigó del Vallès". In La Vanguardia of 27.5.1924 Delfí Sabadell puts in rent a tower in the Vallès Oriental that could be this same one.




Delfí Sabadell Serra (1878-1961) was an entrepreneur of bombs for soaps and bleaches and had the house-warehouse almost opposite the house of Barcelona, ​​on Avenida de Meridiana with La Corunya and Consell de Cent. It was a Noucentista construction also built by the architect Ramon Puig Gairalt in different phases between the years 1918 and 1922. It was demolished and nowadays in its place stands the Orfeó Martinenc, entity that casually presided Delfí Sabadell from 1933.


In the village of Montmeló he also promoted the construction of the Casino and another house, the Casal de las Tres Cruces, both constructions very close to his chalet. The first, work of 1927 by Domènec Sugranyes, no longer exists. The second is an original octagonal construction of the architect Francisco Ferriol (known for the diffusion of Art Nouveau movement in the Spanish province of Zamora), 1929.

diumenge, 10 de gener del 2016

BARCELONA - Vil·la Helius (c/ Panamà)

Entre 1906 i 1910 l'arquitecte del Vallès Manuel Joaquim Raspall va edificar per a Francesc Granés la Vil·la Helius al terme de Sarrià, actual barri de Barcelona.



Es tractava d'una gran torre modernista amb força terreny ubicada a la confluència dels carrers Panamà i de les Monges (actual Abadessa Olzet).
La torre actualment ha estat compartimentada en pisos.

El curiós del cas, però, no és la torre, sinó un projecte que per al mateix propietari va dissenyar l'arquitecte Ramon Puig Gairalt el 1917. 

Es tracta de la "casa per al paó reial" (¡¡). No sé si el pavelló es va arribar a construir o no, o si ha desaparegut. Però, si més no, es tracta d'una construcció força curiosa.

Us passo el projecte (Arxiu de Sarrià - Sant Gervasi, exp. 198.43, 1917)





Entre 1906 y 1910 el arquitecto del Vallés Manuel Joaquim Raspall edificó para Francisco Granés la Villa Helius en el término de Sarrià, actual barrio de Barcelona.

Se trataba de una gran chalet modernista ubicado en una finca con mucho terreno situada en la confluencia de las calles Panamà y de las Monjas (actual Abadessa Olzet).



La torre recientemente ha sido compartimentada en pisos.

Lo curioso del caso, sin embargo, no es la torre, sino un proyecto que para el mismo propietario diseñó el arquitecto Ramon Puig Gairalt en 1917.

Se trata de la "Casa para el pavo real" (¡¡). No sé si el pabellón se llegó a construir o no, o si ha desaparecido. Pero no cabe duda que se trata de una construcción bastante curiosa.

Os paso el proyecto (Archivo de Sarrià - Sant Gervasi, exp. 198.43, 1917)



Between 1906 and 1910 the architect  Manuel Joaquim  Raspall built for Francisco Granés 'Villa Helius' in the municipality of Sarrià, district of Barcelona nowadays.

It was a great Art Nouveau chalet on an extensive piece of land at the confluence of streets Panamà and Monjas (current Abadessa Olzet).

The chalet has recently been compartmentalized into flats.

The odd thing, however, is not the chalet, but a project for the same owner designed by the architect Ramon Puig Gairalt in 1917.

This is the "Peacock House" (¡¡). I do not know if the building was never built or not, or has disappeared. But there is no doubt that this is a rather curious construction.


Now, yu can see the project (Arxiu Sarrià - Sant Gervasi, exp 198.43, 1917.)

dimecres, 1 de febrer del 2012

GUADARRAMA - refugi de muntanya

El 1911 la revista "Pequeñas  Monografías de Arte" va convocar un concurs entre els alumnes de les dues Escoles d'Arquitectura existents a Espanya: la de Madrid i la de Barcelona. En el concurs havien de projectar un refugi per la Serra de Guadarrama (Madrid). Els tres premis foren per a Francisco Ferrero Llusiá (Escola de Madrid), Ferran Tarragó Nogué (Barcelona) i Gustavo Fernández Balbuena (Madrid). Però, cal esmentar l'accèssit aconseguit per Ramon Puig Gairalt amb una obra plenament gaudiniana.

Ramon Puig Gairalt va titular-se el 1912 a Barcelona, però ja d'estudiant havia realitzat algunes obres, entre les quals havia la Torre Puig de L'Hospitalet de Llobregat feta bastir pel seu pare, Ramon Puig Campreciós i lamentablement desapareguda. Els plànols d'aquesta casa els va signar el mestre d'obres Mariano Tomàs Barba.

Un cop aconseguit el títol va ser nomenat arquitecte municipal de la seva localitat natal, L'Hospitalet, càrrec que va desenvolupar fins passada la Guerra Civil.

L'obra de referència s'adapta magníficament al terreny i utilitza la pedra i els arcs parabòl·lics en totes les seves obertures i en la torrassa central. Presenta també unes gracioses xemeneies. En alguns trets recorda el que l'arquitecte Jeroni Martorell va edificar a Ulldeter (Setcases, Girona) entre 1906 i 1909.
Llàstima que no es dugués a terme.



En 1911 la revista "Pequeñas Monografías de Arte" convocó un concurso entre los alumnos de las dos Escuelas de Arquitectura existentes en España: la de Madrid y la de Barcelona. En el concurso debían proyectar un refugio para la Sierra de Guadarrama (Madrid). Los tres premios fueron para Francisco Ferrero Llusià (Escuela de Madrid), Fernando Tarragó Nogué (Barcelona) y Gustavo Fernández Balbuena (Madrid). Pero, hay que mencionar el accésit conseguido por Ramón Puig Gairalt con una obra plenamente gaudiniana.

Ramon Puig Gairalt se tituló en 1912 en Barcelona, pero ya de estudiante había realizado algunas obras, entre las que estaba la Torre Puig de L'Hospitalet de Llobregat mandada construir por su padre, Ramón Puig Campreciós, y lamentablemente desaparecida. Los planos de esta casa los firmó el maestro de obras Mariano Tomás Barba.

Una vez conseguido el título fue nombrado arquitecto municipal de su localidad natal, L'Hospitalet, cargo que desarrolló hasta pasada la Guerra Civil.

La obra de referencia se adapta magníficamente al terreno y utiliza la piedra y los arcos parabólicos en todas sus oberturas y en el torreón central. Presenta también unas graciosas chimeneas. En algunos aspectos recuerda al refugio que el arquitecto Jeroni Martorell edificó en Ulldeter (Setcases, Girona) entre 1906 y 1909.

Lástima que no se llevara a cabo.