Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta vilassar. Ordena per data Mostra totes les entrades
Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta vilassar. Ordena per data Mostra totes les entrades

dissabte, 7 de desembre del 2019

VILASSAR DE MAR - Cementiri - Ferrés



(veure fotos al final de l'article - ver fotos al final del artículo - picturs at the end)


Un dels primers encàrrecs, si no el primer, que va rebre Eduard Ferrés com a arquitecte municipal del seu poble de naixement, Vilassar de Mar, va ser la portalada i tanca del cementiri.

La tanca no es va arribar a construir; la portalada, sí.

Es tracta d'un conjunt format per dos pilars de tres cares units mitjançant una porta metàl·lica.

La porta està forjada pel manyà Joan Casanovas Casanovas. Consta de dues fulles decorades per una mena de planta amb arrels de format molt organicista i flors de magraner. Les dues fulles quan es tanquen deixen veure, a la part superior, la imatge d'un vaixell arribant a una localitat amb tres torres, escut de Vilassar. En una de les fulles hi ha l'Alfa i a l'altra l'Omega, el principi i la fi.

Un dels pilars està rematat per un grup escultòric format per una figura femenina en tres postures diferents. El grup, com tota l'obra escultòrica, és d'Alfons Juyol Bach i sembla que va prendre per model l'esposa de l'arquitecte, la Pepita Puig Riera, que segons es pot contemplar sembla embarassada en una d'elles. La basa del grup està decorat amb la corona d'espines, cucs i arnes, símbols del mal, i en cada angle hi ha incrustat en un quadrat una figura: l'Ull de Déu, el colom de l'Esperit Sant i el corder amb les brases. En el pilar hi ha representada una creu en cada costat i en el de l'interior consten els noms de Juyol i Casanovas.

El grup femení està rematat per una creu processional metàl·lica amb les paralules "Amor", "Fides", "Spes" (Amor, Fe, Esperança) una dalt de cadascuna de les representacions femenines.

L'altre pilar té uns alt-relleus en cada costat que representen l'enterrament, el dol i la resurrecció. En la cara exterior, l'enterrament, consta també el nom de l'arquitecte i l'any de finalització, 1908, amb la frase llatina "Opera manum tuarum Domine ne despitias" (Les obres de les teves mans, Senyor, no les abandonis).

La cara de l'accés, el dol, té la frase "Audivi udiem de celo o,  centem mí ..." (Vaig escoltar un dia des del cel, ....).

La cara interna expressa "Beato mortui qui in Domine moriuntur" (Benaurats els morts que moren en el Senyor).

En resum, es pot tractar d'un dels millors exemples d'arquitectura funerària del modernisme català. A l'interior del recinte podem contemplar algunes tombes modernistes del mateix Ferrés, de Gaietà Buigas, de Josep Pujol Brull i d'Antoni Gallissà.

* * * * * 

Uno de los primeros encargos, si no el primero, que recibió Eduard Ferrés como arquitecto municipal de su localidad natal, Vilassar de Mar, fue la portada y cerca del cementerio.

La cerca no se llegó a construir; la portada, sí.

Se trata de un conjunto formado por dos pilares de tres caras unidos mediante una puerta metálica.

La puerta está forjada por el cerrajero Joan Casanovas Casanovas. Consta de dos hojas decoradas por una especie de planta con raíces de formato muy organicista y flores de granado. Las dos hojas cuando se cierran dejan ver, en la parte superior, la imagen de un barco llegando a una localidad con tres torres, escudo de Vilassar. En una de las hojas está el Alfa y en la otra la Omega, el principio y el fin.

Uno de los pilares está rematado por un grupo escultórico formado por una figura femenina en tres posturas diferentes. El grupo, como toda la obra escultórica, es de Alfons Juyol Bach y parece que tomó como modelo a la esposa del arquitecto, Pepita Puig Riera, que según se puede contemplar parecer estar embarazada en una de ellas. La base del grupo está decorado con la corona de espinas, gusanos y polillas, símbolos del mal, y en cada ángulo hay incrustado en un cuadrado una figura: el Ojo de Dios, la paloma del Espíritu Santo y el cordero con las brasas. En el pilar hay representada una cruz en cada lado y en el del interior constan los nombres de Juyol y Casanovas.

El grupo femenino está rematado por una cruz procesional metálica con las palabras "Amor", "Fides", "Spes" (Amor, Fe, Esperanza) sobre las representaciones femeninas.

El otro pilar tiene unos altorelieves en cada lado que representan el entierro, el duelo y la resurrección. En la cara exterior, el entierro, consta también el nombre del arquitecto y el año de finalización, 1908, con la frase latina "Opera manum tuarum Domine ne despitias" (Las obras de tus manos, Señor, no las abandones).

La cara del acceso, el duelo, tiene la frase "Audivi udiem de celo o,  centem mí ..." (Escuché un día des del cielo....).

La cara interna expresa "Beato mortui qui in Domine moriuntur" (Bienaventurados los muertos que mueren en el Señor).

En resumen, se puede tratar de uno de los mejores ejemplos de arquitectura funeraria del modernismo catalán. En el interior del recinto podemos contemplar algunas tumbas modernistas del mismo Ferrés, de Gaietà Buigas, de Josep Pujol Brull y de Antoni Gallissà.

* * * * * 

One of the first assignments, if not the first, received by Eduard Ferrés as municipal architect of his hometown, Vilassar de Mar, was the gateway and fence of the cemetery.

The fence was not built; the gateway, yes.

It is a set consisting of two three-sided pillars joined by a metal door.

The door is forged by the locksmith Joan Casanovas Casanovas. It consists of two leaves decorated by a kind of plant with very organicist leaves and roots and pomegranate flowers. The two leaves when they close let you see, in the upper part, the image of a ship arriving at a town that must be Vilassar. In one of the leaves is the Alpha and in the other the Omega, the beginning and the end. One of the pillars is topped by a sculptural group formed by a female figure in three different positions. The group, like all the sculptural work, is by Alfons Juyol Bach and it seems that he took as a model the architect's wife, Pepita Puig Riera, who as it can be contemplated seems to be pregnant in one of them. The base of the group is decorated with the crown of thorns, worms and moths, symbols of evil, and in each angle a figure is embedded in a square: the Eye of God, the dove of the Holy Spirit and the lamb with embers. On the pillar a cross is represented on each side and on the inside there are the names of Juyol and Casanovas.

The female group is topped by a metallic processional cross with the words "Amor", "Fides", "Spes" (Love, Faith, Hope) one above each of the female representations.

The other pillar has some high reliefs on each side that represent the burial, the duel and the resurrection. On the outside, the burial, also includes the name of the architect and the year of completion, 1908, with the Latin phrase "Opera manum tuarum Domine ne despitias" (The works of your hands, Lord, do not abandon them).

The face of the access, the duel, has the phrase "Audivi udiem de celo o,  centem mí ..." 

The inner face expresses " Beato mortui qui in Domine moriuntur " (Blessed are the dead who die in the Lord).

It can be one of the best examples of funerary architecture of Catalan Art Nouveau. Inside the enclosure we can see some tombs by Ferrés, Gaietà Buigas, Josep Pujol Brull and Antoni Gallissà.

* * * * *

Fotos: Valentí Pons i Toujouse excepte la primera que és del Fons Salvany
Croquis; llibre "Eduard Ferrés i Puig, arquitecte", fons família Ferrés




















dimarts, 7 d’octubre del 2014

CABRILS - Mas Maria

L’arquitecte Josep Pujol i Brull, del qual hem parlat en altres ocasions, va treballar en diferents localitats catalanes: Barcelona, Igualada, Sitges, Tarragona, Vilassar de Mar, Lleida, Terrassa, El Masnou, Sant Cugat del Vallès, L’Ametlla del Vallès, etc. En aquesta ocasió presentem la única obra que ens consta a Cabrils, a la comarca barcelonina del Maresme.

Es tracta d’una casa (masia segons el nom) que va bastir per a Maria Fàbregas i que era coneguda com a Mas Maria.

És una casa de façana clàssica en la que l’arquitecte juga amb la decoració de les obertures, del pòrtic d’accés i del coronament.

El que és veritablement modernista és l’interior, un modernisme que es pot veure arreu de la casa, però que en tot cas no resulta carregós. Destaquen sobretot la xemeneia, amb clara influència de l’arquitecte Raspall, i la porta rodona del vestíbul.

Però en les fotografies també ens podem fixar en el mobiliari, arrambadors, llums, sostres, mosaic del terra, etc.

La casa deu ser de l’any 1909 i es va parlar d’ella en la revista Arquitectura y Construcción (1910), revista de la qual l’arquitecte n’era col·laborador.

Josep Pujol Brull va néixer a Barcelona el 1871, es va titular com a arquitecte el 1899 a la seva ciutat natal i morí a Alella (Barcelona) el 1936. A banda de projectar edificis també era pintor i escriptor.

Altres articles sobre l'arquitecte:

http://vptmod.blogspot.com.es/2009/05/barcelona-igualada-josep-pujol.html

http://vptmod.blogspot.com/2013/04/conjunts-modernistes.html








(les fotos són de la revista Arquitectura y Colección i de postals fotogràfiques)

El arquitecto Josep Pujol Brull, del que hemos hablado en otras ocasiones, trabajó en diferentes localidades catalanas: Barcelona, ​​Igualada, Sitges, Tarragona, Vilassar de Mar, Lleida, Terrassa, El Masnou, Sant Cugat, L'Ametlla del Vallés, etc. En esta ocasión presentamos la única obra que nos consta en Cabrils, en la comarca barcelonesa del Maresme.

Se trata de una casa (masía según el nombre) que construyó para Maria Fàbregas y que era conocida como Mas Maria.

Es una casa de fachada clásica en la que el arquitecto juega con la decoración de las oberturas, del pórtico de acceso y del coronamiento.

Lo verdaderamente modernista es el interior, un modernismo que se puede ver en toda la casa. Destacan sobre todo la chimenea, con clara influencia del arquitecto Raspall, y la puerta redonda del vestíbulo.

En las fotografías, también se aprecía el modernismo en el mobiliario, arrimaderos, lámparas, techos, mosaico del suelo, etc.

La casa debe ser del año 1909 y fue objeto de un estudio fotográfico en la revista Arquitectura y Construcción (1910), revista en la que el arquitecto solía colaborar.

Josep Pujol Brull nació en Barcelona en 1871, se tituló como arquitecto en 1899 en su ciudad natal y murió en Alella (Barcelona) en 1936. Aparte de proyectar edificios también era pintor y escritor.

Otros artículos sobre el arquitecto:

http://vptmod.blogspot.com.es/2009/05/barcelona-igualada-josep-pujol.html







The architect Josep Pujol Brull, of which we have spoken on other occasions, worked in different localities of Catalonia: Barcelona, ​​Igualada, Sitges, Tarragona, Vilassar de Mar, Lleida, Terrassa, El Masnou, Sant Cugat del Vallès, L’Ametlla del Vallès, etc. Well, in this occassion we present the only work we know in Cabrils, in the province of Barcelona, in the Maresme.

It is a house (masia –country house- by the name) that was built by Maria Fábregas and was known as Mas Maria.

The house presents a classical facade in which the architect plays with the decor of the windows, the porch access and crown.

Inside it’s truly a modernist house. “Modernisme” can be seen throughout the house. The most interesting is the fireplace, with a clear influence of the architect Manuel Raspall, and the round door of the lobby.

But we can also see in the pictures the furniture, the ceramic in the walls,   banister, lights, ceilings, tile floor and so on.

The house should be built in 1909 and there was a photographic report in the magazine Arquitectura y Construcción (1910). Pujol Brull use to collaborate in this magazine.

Josep Pujol Brull was born in Barcelona in 1871, he graduated as an architect in 1899 in his hometown and died in Alella (Barcelona) in 1936. He was also a painter and a writer.

Another articles about this architect:
http://vptmod.blogspot.com.es/2009/05/barcelona-igualada-josep-pujol.html

http://vptmod.blogspot.com/2013/04/conjunts-modernistes.html

dimecres, 1 de desembre del 2010

VILASSAR DE MAR - Sant Pau, 8



La casa Joan Tusell es troba a primera línia de mar de Vilassar de Mar. Al seu voltant hi ha un seguit de cases projectades per l'arquitecte Eduard Ferrés.

Aquesta casa, sembla que del 1920, desconec qui la va dissenyar, però té una forta influència de la secessió austríaca . Són notables el coronament sinuós, la tribuna que ocupa tota l'amplada del primer pis i la presència decorativa en tota la façana. Els ferros bombats del balco del segon pis són més propis del modernisme català.

                                              - - -

La casa Joan Tusell se encuentra en primera línea de mar de Vilassar de Mar. Alrededor suyo hay una serie de casas proyectadas por el arquitecto Eduard Ferrés.

Esta casa, que parece de 1920, desconozco quien la diseñó, pero tiene una fuerte influencia de la secesión austriaca. Son notables el coronamiento sinuoso, la tribuna que ocupa toda la anchura del primer piso y la presencia decorativa en toda la fachada. Los hierros bombeados del balcón del segundo piso son más propios del modernismo catalán.

dissabte, 1 de juny del 2013

MONTEVIDEO (Uruguai) - palacete Martínez


L’arquitecte Gaietà Buigas i Monravà , nascut a Barcelona el 1851 i titulat a l’Escola d’Arquitectura d’aquesta mateixa localitat el 1879 va desenvolupar la seva tasca professional a Barcelona, on va participar en l’Exposició Universal del 1888 i on és més conegut potser per l’estàtua de Colom del Portal de la Pau, i també treballà  en altres ciutats de la província com ara Vic, Sitges, el Masnou, Alella i Vilassar de Mar on deixà mostra d’edificacions de diferents estils, entre ells algunes bones mostres del modernisme. A Caldes de Malavella projectà el Balneari de Vichy Catalán.

En la primera dècada del 1900 se’n va anar a l’Argentina on no tingué gaire èxit tot i presentar-se a força concursos de construcció i d’allà passà a l’Uruguai on a  Montevideo bastí diferents edificis modernistes com el que ara presentem, a més dels pavellons de l’Asociación Rural, el xalt Mora Magariños, el Banc Popular, etc i a Minas, també a l’Uruguai, el Teatre Lavalleja.

Més tard participà, juntament amb l’escultor Pere Carbonell,  en el concurs del Monument a Cervantes que es va erigir a Madrid i el 1913 es tornà a establir a Barcelona on morí el 6 de novembre del 1919.

El Palacete Martínez que aquí presentem es va erigir el 1907 a Montevideo en la cruïlla dels carrers Florida i Mercedes. Actualment ja no existeix.


 (projecte dipositat a la Biblioteca Nacional de Catalunya)

El arquitecto Cayetano Buigas Monravà, nacido en Barcelona en 1851 y titulado en la Escuela de Arquitectura de esta misma localidad en 1879 desarrolló su labor profesional en Barcelona, en donde participó en la Exposición Universal de 1888, ciudad en la que  es más conocido quizás por la estatua de Colón del Portal de la Pau, y también trabajó en otras ciudades de la provincia tales como Vic, Sitges, El Masnou, Alella y Vilassar de Mar donde dejó muestra de edificaciones de diferentes estilos, entre ellas algunas buenas muestras del modernismo. En Caldes de Malavella proyectó el balneario de Vichy Catalán.

En la primera década de 1900 se fue a Argentina donde no tuvo mucho éxito a pesar de presentarse a bastantes concursos de construcción y de allí pasó a Uruguay. En Montevideo construyó distintos edificios modernistas como el que ahora presentamos, además de los pabellones de la Asociación Rural, el chalet Mora Magariños, el Banco Popular, etc y en Minas, también en Uruguay, el Teatro Lavalleja.

Más tarde participó, junto con el escultor Pedro Carbonell, en el concurso del Monumento a Cervantes que se erigió en Madrid y en 1913 se volvió a establecer en Barcelona donde murió el 6 de noviembre de 1919.

El Palacete Martínez que aquí presentamos se erigió el 1907 en Montevideo en el cruce de las calles Florida y Mercedes. Actualmente ya no existe.