diumenge, 6 de juliol del 2014

BARCELONA - Ortigosa

El 1905 Ignasi Coll Portabella com a gerent de la Companía de Cerillas y Fósforos va sol·licitar  llicència per a bastir un edifici al carrer Ortigosa a prop del carrer Trafalgar i del desaparegut passatge de l’Hort d’En Fabà.

Aquest edifici segurament seria destinat a quiosc per venda dels productes que s’elaboraven en la veïna fàbrica de la qual vam parlar en l’article


L’edifici presentava una elaborada decoració vegetal pròpia del modernisme més exuberant, amb unes obertures de reminiscència àrab i era remat per una cúpula.

Era obra del mestre d’obres Josep Graner, artífex de la majoria d’edificis i fàbriques d’Ignasi Coll Portabella en el període que va de l’any 1903 al 1912. A partir d’aleshores seria substituït per l’arquitecte Eduard Ferrés i esporàdicament per Enric Sagnier i Francesc de Paula Nebot.

Ignasi Coll Portabella era empresari, banquer i accionista, gerent de diverses fàbriques, entre les quals, l’esmentada. Vocal del Banc d’Espanya i de la Banca Arnús, president de la Compañía Española de Electricidad y Gas Lebón, accionista de la Societat d’Aigües, membre de la Compañía Transmediterránea y de Ferrocarriles del Norte, etc.

Tenia cases distribuïdes, a l’igual  que els seus germans, per l’Esquerra de l’Eixample, així com alguna altra fàbrica com la del xamfrà dels carrers Rocafort amb Diputació. Moltes de les seves construccions al ser de l’època modernista es van construir en aquest estil.


(foto: Walcker, 1909)



(AMHB, exp. 19171905)


En 1905 Ignacio Coll Portabella como gerente de la Compañía de Cerillas y Fósforos solicitó licencia para construir un edificio en la calle Ortigosa cerca de la calle Trafalgar y del desaparecido pasaje del Hort d'En Fabà.

Este edificio seguramente sería destinado a quiosco para venta de los productos que se elaboraban en la vecina fábrica de la que hablamos en el artículo


El edificio presentaba una elaborada decoración vegetal propia del modernismo más exuberante, con unas aberturas de reminiscencia árabes y estaba rematado por una cúpula.

Era obra del maestro de obras Josep Graner, artífice de la mayoría de edificios y fábricas de Ignacio Coll Portabella en el período comprendido entre los años 1903 y 1912. A partir de entonces sería sustituido por el arquitecto Eduardo Ferrés y esporádicamente por Enrique Sagnier y Francisco de Paula Nebot.

Ignacio Coll Portabella era empresario, banquero y accionista, gerente de varias fábricas, entre ellas, la mencionada. Vocal del Banco de España y de la Banca Arnús, presidente de la Compañía Española de Electricidad y Gas Lebón, accionista de la Sociedad de Aguas, miembro de la Compañía Transmediterránea y de Ferrocarriles del Norte, etc.

Tenía casas distribuidas, al igual que sus hermanos, por la Izquierda del Eixample barcelonés, así como alguna que otra fábrica como la del chaflán formado por las calles Rocafort con Diputació. Muchas de sus construcciones al ser de la época modernista se construyeron en este estilo.

dimarts, 24 de juny del 2014

CORNUDELLA DE MONTSANT - Celler Cooperatiu (Martinell)


El proppassat 7 de juny s’inaugurava el celler de Cornudella després de les obres de rehabilitació que havien començat el 2011 patrocinades per l’Obra Social de “la Caixa”.

Aquest edifici es va construir entre el 1919 i el 1922 i va ser projectat per Cèsar Martinell , especialista en aquest tipus d’edificacions.

El 1919 el Sindicat Agrícola i Caixa Rural de Cornudella va proposar a l’arquitecte Cèsar Martinell que fes el projecte del seu celler cooperatiu.

Aquest Sindicat no era pas una cooperativa nova ja que s’havia fundat el 1904 i des del 1909 feien destil·lació de sansa en una fàbrica de la població.

En un principi Martinell pensà en un edifici de tres naus que servís tant per a les funcions vitivinícoles com per les de l’oli, però el seu projecte patí una sèrie de canvis. Així passà de tres naus a una, tot eliminant les laterals, s’eliminà la torre dipòsit i el 1920 es decidí canviar la capacitat dels 18.000Hl inicials als 11.000Hl. Tampoc  es va construir el molí d’oli.

                            (Cèsar Martinell, aquarel·la, Arxiu Martinell, Museu de Valls)

La façana principal de l’edifici es simètrica respecte de l’eix central i verticalment es divideix en tres parts força diferenciades: una d’inferior amb sòcol de paredat i quatre finestres de ventilació; una franja delimitada per unes fileres de maó vist i en la que destaca el rètol de “Celler Cooperatiu” i una de superior amb quatre finestres romboïdals d’alçada creixent a cada banda. L’eix central està format per la porta d’accés d’arc de mig punt, una finestra triforada acabada amb gelosia de maó vist i rajola vidrada i el coronament amb joc volumètric de maó i teula àrab.

(foto: Valentí Pons)

Interiorment s’estructura en tres sales: la nau de cups, la sala transversal dedicada a l’elaboració del vi i el moll de descàrrega i recepció de les collites, amb les tremuges. El moll de descàrrega té un sostre a una vessant i la resta a dues vessants. La zona posterior està protegida amb una porxada exterior.

(foto: Gorka Martínez)

Per fer l’edifici s’aprofità el desnivell que havia entre la carretera i el camí posterior, cosa que facilità la col·locació dels cups inferiors i l’entrada directa al soterrani.  La planta subterrània té una estructura d’arcs parabòlics de maó i rajola i voltes de maó de pla mentre que la superior té encavallades i bigues de fusta.

(foto: Valentí Pons)

Els cups descansen sobre voltes de maó de pla cosa que permet la seva ventilació i evita les humitats de la capa freàtica.

(foto: Ron Conijn)

L’enginyer agrònom Isidre Campllonch, autor del llibre “Cellers cooperatius de producció i venda” premiat per la Diputació de Barcelona al 1915, en el que explicava com havien de ser aquest tipus d’edificacions, col·laborà amb Martinell en el projecte de Cornudella.

El Celler va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat en el decret de 30/07/2012.

Els dissabtes i diumenges hi ha visites guiades al migdia.

(foto: Gorka Martínez)

(foto: Gorka Martínez)

(foto: Gorka Martínez)

(foto: Gorka Martínez)

El pasado 7 de junio se inauguraba la bodega de Cornudella tras las obras de rehabilitación que habían comenzado en 2011 patrocinadas por la Obra Social de “la Caixa”

Este edificio se construyó entre 1919 y 1922 y fue proyectado por Cèsar Martinell, arquitecto especialista en este tipo de edificaciones.

En 1919 el Sindicato Agrícola y Caja Rural de Cornudella propuso al arquitecto Cèsar Martinell que hiciera el proyecto de su bodega cooperativa.

Este Sindicato no era una cooperativa nueva ya que se había fundado en 1904 y desde 1909 se dedicaban a la destilación de orujo en una fábrica de la población.

En un principio Martinell pensó en un edificio de tres naves que sirviera tanto para las funciones vitivinícolas como para las del aceite, pero su proyecto sufrió una serie de cambios. Así pasó de tres naves a una, eliminando las laterales, se eliminó la torre depósito y en 1920 se decidió cambiar la capacidad de los 18.000Hl iniciales a 11.000Hl. Tampoco se construyó el molino de aceite.

La fachada principal del edificio es simétrica respecto del eje central y verticalmente se divide en tres partes muy diferenciadas: una inferior con zócalo de mampostería y cuatro ventanas de ventilación; una franja delimitada por unas hileras de ladrillo y en la que destaca el rótulo de "Celler Cooperatiu” (Bodega Cooperativa) y una superior con cuatro ventanas romboidales de altura creciente a cada lado. El eje central está formado por la puerta de acceso de arco de medio punto, una ventana triforada acabada con celosía de ladrillo visto y baldosa vidriada y el remate con juego volumétrico de ladrillo y teja árabe.

Interiormente se estructura en tres salas: la nave de lagares, la sala transversal dedicada a la elaboración del vino y el muelle de descarga y recepción de las cosechas, con las tolvas. El muelle de descarga tiene un techo a una agua y el resto a dos aguas. La zona trasera está protegida con un porche exterior.

Para construir el edificio se aprovechó el desnivel que había entre la carretera y el camino posterior, lo que facilitó la colocación de los tinas inferiores y la entrada directa en el sótano. La planta subterránea tiene una estructura de arcos parabólicos de ladrillo y azulejo y bóvedas a la catalana mientras que la superior tiene cerchas y vigas de madera.

Los lagares descansan sobre bóvedas tabicadas lo que permite su ventilación y evita las humedades de la capa freática.

El ingeniero agrónomo Isidro Campllonch, autor del libro "Bodegas cooperativas de producción y venta", premiado por la Diputación de Barcelona en 1915, en el que explicaba cómo debían ser este tipo de edificaciones, colaboró ​​con Martinell en el proyecto de Cornudella.

La Bodega fue declarada Bien Cultural de Interés Nacional por la Generalitat en el Decreto de 30/07/2012.

Los sábados y domingos hay visitas guiadas al mediodía.