dilluns, 4 de maig del 2020

TOBOGANS DE FIRA

En les fires, exposicions i festes era comú de veure des d'inicis del segle XX un tobogan gegant.

Es tractava d'una carcassa troncocònica de fusta o metall amb una o dues estructures helicoïdals, una la lliscant i l'altre una escala per accedir a la part superior, encara que en alguns, com el del Saturno Park es podia pujar mitjançant un ascensor.

Els tobogans gegants d'aquesta classe es van utilitzar fins als anys 1960's.

Passem a detallar-ne alguns, per any

* * * * *

En las ferias, exposiciones y fiestas era común desde inicios del siglo XX la atracción de un tobogán gigante.

Se trataba de un armazón troncocónico de madera o metal con una o dos estructuras helicoidales, una la deslizante y la otra una escalera para acceder a la parte superior, aunque en algunos casos, como el del Saturno Park se podía subir mediante un ascensor.

Los toboganes gigantes de esta clase se utilizaron hasta los años 1960 's.

Pasamos a detallar algunos, por año


VALÈNCIA 
Platja de la Malvarrosa
v.1900


XIXON / GIJÓN
L'anomenat "TOTOJOAN"
projecte de l'arquitecte Manuel del Busto
1908


MADRID
Jardines del Buen Retiro
Toboggan
Empresa Pamplona


(nota de premsa: Nuevo Mundo, 02-04-1908)

BARCELONA
Saturno Park (La Ciutadella)
Tres canals, ascensor per pujar
1908


PAMPLONA
San Fermín, 1908
Toboggan
Empresa Pamplona
Fuster: Secundino Erroz







VALÈNCIA
Exposicó Regional, 1909
"La Glissoire Roulant"
Constructor: Vicente Ferrer Ballester
Enginyer: José Martínez Roca
Propietari: Julio Balanzà
Altura: 16m





CASTELLÓ DE LA PLANA
Parc Ribalta
s/f


SARAGOSSA / ZARAGOZA
Ferial
1931


PALMA (DE MALLORCA)
Fira del Ram
1932


SEVILLA
Prado de San Sebastián
Empresa Pamplona
1940's


LLEIDA
1940's
Rambla d'Aragó


Institut d'Estudis Ilerdencs





MÀLAGA / MÁLAGA
Feria de Martiricos


VILLENA
1958-1959


Altres estructures similars:



ROUBAIX (França)
Exposició 1911


















dilluns, 13 d’abril del 2020

BARCELONA - Salses - Andreu Serra (2)


(Josep Boixadera)

Si fa un temps parlàvem de l'encara existent casa d'Andreu Serra al carrer Salses, 36


(cliqueu a l'enllaç per veure-ho)

avui ho farem de la casa veïna, ara desapareguda i que és una de les pèrdues més lamentables d'Horta.

La casa es va projectar el 1902 i es va edificar el 1903/04. Era una de les moltes cases construïdes per Andreu Serra Bonvehí per la zona, però, en aquest cas, en comptes de contractar a Frederic Farreras o a Claudi Duran, contracta un mestre d'obres gairebé desconegut, en Josep Orobitg Serra, potser era un parent seu atenent al cognom.

Josep Orobitg es va titular el 1867 i s'establí a la seva localitat natal, Cervera (La Segarra, Lleida), després tornaria al Pla de Barcelona per treballar als antics municipis de Gràcia i d'Horta. A Horta va edificar altres cases en el mateix carrer de Salses.

Aquesta va ser la única obra modernista d'Orobitg i la única vinculada a Andreu Serra, qui després contractaria a Ramon Ribera o a Josep Masdeu. També és la última obra de la que es té constància d'aquest mestre d'obres.

La casa presentava tota una profusió de decoració modernista tant en les façanes com en el mirador i en els pinacles, també comptava amb una torratxa d'influència àrab.

L'arquitecte Bonaventura Conill, com a arquitecte municipal,  dóna el vist-i-plau a la seva construcció.

També era coneguda com a Can Salvà, els darrers ocupants van ser Francesc Salvà Mas i Maria Ribas Soler.

Un magnífic edifici que es perdé lamentablement l'any 1966, quan era propietat dels Escofet.

* * * * *

(signatura del mestre d'obres)


Si en un artículo anterior hablábamos de la todavía existente casa de Andrés Serra en la calle Salses, 36


(Clicar en el enlace para leerlo)

hoy lo haremos de la contigua, desaparecida y que es una de las pérdidas más lamentables de Horta.

La casa se proyectó en 1902 y se edificó entre 1903 y 1904. Era una de las muchas casas construidas por Andrés Serra Bonvehí por la zona, pero, en este caso, en vez de contratar a Frederic Farreras o a Claudi Duran, contrata un maestro de obras casi desconocido, José Orobitg Serra, tal vez fuera pariente suyo atendiendo el apellido.

José Orobitg se tituló en 1867 y se estableció en su localidad natal, Cervera (La Segarra, Lleida), después volvería a Barcelona para trabajar en los antiguos municipios de Gràcia y de Horta. En Horta edificó otras casas en la misma calle de Salses.


Esta fue la única obra modernista de Orobitg y la única vinculada a Andreu Serra, quien después contrataría a Ramon Ribera o Josep Masdeu. También es la última obra de la que se tiene constancia de este maestro de obras.

La casa presentaba toda una profusión de decoración modernista tanto en las fachadas como en el mirador, así como en los pináculos, también contaba con una torrecilla de influencia árabe.

El arquitecto Bonaventura Conill, como arquitecto municipal, da el visto bueno a su construcción.

Un magnífico edificio que se perdió lamentablemente en 1966, cuando era propiedad de Escofet.

* * * * *
(fons Felip Capdevila)


If in a previous article we talked about the still existing Andrés Serra's house on Calle Salses, 36


(Click on the link to read it)

Today we will make it of the contiguous one, disappeared and that is one of the most unfortunate losses in Horta.

The house was designed in 1902 and was built between 1903 and 1904. It was one of the many houses built by Andrés Serra Bonvehí in the area, but, in this case, instead of hiring Frederic Farreras or Claudi Duran, he hired a buildmaster almost unknown, José Orobitg Serra, perhaps was a relative of his attending the last name.

José Orobitg graduated in 1867 and settled in his native town, Cervera (La Segarra, Lleida), later he would return to Barcelona to work in the old municipalities of Gràcia and Horta. In Horta he built other houses on the same street as Salses.

This was Orobitg's only ANt work and the only one linked to Andreu Serra, who would later hire Ramon Ribera or Josep Masdeu. It is also the last work that this master builder is aware of.

The house presented a profusion of AN decoration both on the facades and in the viewpoint, as well as on the pinnacles, it also had a turret with Arab influence.

The architect Bonaventura Conill, as municipal architect, gave the permission of its construction.

This building was unfortunately lost in 1966.

signatures d'Andreu Serra i conformitat de B. Conill


actualment