EL PALLARS - modernisme popular - "El Carlí" (2a versió)

El modernisme no sempre és obra de grans arquitectes ni sempre són grans obres, a vegades, cal esmentar la bona feina de mestres d'obra locals, titulats o no, com és el cas de 

JACINT GÓMEZ PORTELLA

anomenat "El Carlí", amb obres en els dos Pallars.

Algunes de les seves obres, modernistes o no.


LA POBLA DE SEGUR

SORT

(Veure

http://vptmod.blogspot.com/2017/05/sort-hostal-pessets.html

ESTERRI D'ÀNEU

GERRI DE LA SAL

(foto cedida per Matias Marzo Usón)

Jacint Gómez va néixer a Madrid el 1876, el seu pare era un capità carlista i la seva mare, Concepció Portella, era filla de Bretui. La seva mare, Jacint i la seva germana van retornar al Pallars, deixant el seu pare.

Jacint es va establir a França, a la zona de Perpinyà i Ceret, fins que tornà de nou al Pallars, a La Pobla de Segur, on residí fins a la seva mort, el 1960.

* * * * * 

El modernismo no siempre es obra de grandes arquitectos ni siempre son grandes obras, a veces, hay que mencionar el buen trabajo de maestros de obra locales, titulados o no, como es el caso de

JACINTO GÓMEZ PORTELLA

llamado "El Carlista", con obras en los dos Pallars, comarcas del Pirineo de Lleida.

Jacint Gómez nació en Madrid en 1876, su padre era un capitán carlista y su madre, Concepció Portella, era hija de Bretui. Su madre, Jacinto y su hermana regresaron al Pallars, abandonando a su padre. 

Jacint se estableció en Francia, en la zona de Perpiñán y Ceret, hasta que regresó de nuevo al Pallars, en La Pobla de Segur, en donde permaneció hasta su muerte acaecida en 1960.

* * * * *

Art Nouveau buildings are not always projected by great architects, sometimes it is necessary to mention the good work of local buildmasters, qualified or not, as is the case of

JACINTO GÓMEZ PORTELLA

called "El Carlí", with works in both Pallars, counties of the Pyrenees of Lleida.

Jacint Gómez was born in Madrid in 1876, his father was a Carlist captain and his mother, Concepció Portella, was born in Bretui. His mother, Jacinto, and his sister returned to Pallars, abandoning his father.

Jacint settled in France, in the Perpignan and Ceret area, until he returned again to Pallars, in La Pobla de Segur, where he remained until his death in 1960.

(fotos: Valentí Pons Toujouse)

* * * * *

LLORET - tomba Pujol Masferrer

veure explicació dels cerclesd en el text

(fotos: Valentí Pons Toujouse)

A Lloret de Mar cal destacar la presència d'un dels millors cementiris modernistes amb tot un exemple de tombes i hipogeus. Cal esmentar, entre d'altres, l'hipogeu de la família Pujol Masferrer, projectat per l'arquitecte Vicenç Artigas Ramoneda el 1904.

En ell es veu la mort que es derrotada per la figura d'un Crist acollidor, amb els braços oberts, i dalt d'ell la creu.

La figura de la mort (calavera) està inserida en un cercle protegit per dues bèsties difícils de catalogar, aquestes es repeteixen  als peus de la tomba on subjecten les cadenes per protegir l'accés als sarcòfags. Podrien ser gossos o dracs.

* * * * *

En Lloret de Mar destaca la presencia de uno de los mejores cementerios modernistas con un  buen ejemplo de tumbas e hipogeos.

Cabe mencionar, entre otros, el hipogeo de la familia Pujol Masferrer, proyectado por el arquitecto Vicenç Artigas Ramoneda en 1904.

En él se ve la muerte que es derrotada por la figura de un Cristo acogedor, con los brazos abiertos, y sobre él la gran cruz.

La figura de la muerte (calavera) está circunscrita en un círculo protegido por dos bestias difíciles de catalogar, éstas se repiten a los pies de la tumba donde sujetan las cadenas y protegen el acceso a los sarcófagos. Podría tratarse de perros o de dragones.

* * * *

In Lloret de Mar stands out the presence of one of the best Art Nouveau cemeteries with a good example of tombs and hypogea.

It is worth mentioning, among others, the hypogeum of the Pujol Masferrer family, designed by the architect Vicenç Artigas Ramoneda in 1904.

Death is seen in him, defeated by the figure of a welcoming Christ, with open arms, and above him the great cross.

The figure of death (skull) is circumscribed in a circle protected by two beasts that are difficult to catalog, these are repeated at the foot of the tomb where they hold the chains and protect access to the sarcophagi. It could be dogs or dragons.