dimecres, 1 d’abril del 2009

BARCELONA - panteó Pedro del Balzo




Aquest és un panteó que es troba al Cementiri Nou (Montjuïc) de Barcelona, a la via Sant Oleguer, 5A, núm. 133. Va ser projectat per Miquel Madorell i Rius, encara que el més notable és el treball de forja de Víctor Masriera.

Actualment està força malmès: ha desaparegut el treball en ferro que encerclava el panteó.

Altres sepultures de Madorell al Cementiri de Montjuïc són les que es troben en la mateixa Via de Sant Oleguer, 5 amb les lletres Q i R (famílies Vendrell i Comas)

Miquel Madorell (1869-1936) va ser un arquitecte més eclèctic que no pas modernista. El seu títol és de l'Escola de Barcelona del 1891 i va exercir tasques d'arquitecte municipal a Sant Sadurní d'Anoia.

Fora de Catalunya va projectar el Círculo Mallorquín, actual seu del Parlament de les Illes Balears, al carrer Conquistador, 11 de Palma. Aquest projecte va resultar d'una combinació dels presentats per Madorell, Pasqual Sanz i Lluís Callen.

Víctor Masriera havia dissenyat la seu de la seva foneria, Masriera i Campins, el 1900 al carrer Ferran, 51 de Barcelona.



Este panteón se halla en el Cementerio Nuevo (Montjuïc) de Barcelona, en la vía Sant Oleguer, 5A, núm. 133. Lo proyectó el arquitecto Miquel Madorell Rius, aunque lo que más destaque en él sea el trabajo en forja de Víctor Masriera.

Se encuentra en muy mal estado, ha desaparecido la verja de hierro forjado que lo rodeaba.

Otras sepulturas de Madorell en el Cementerio de Montjuïc son las que se encuentran en la misma Vía de Sant Oleguer, 5 con las letras Q y R (familias Vendrell y Comas).

Miquel Madorell (1869-1936) era más ecléctico que modernista. Se tituló en la Escuela de Barcelona en 1891 y ejerció de arquitecto municipal en Sant Sadurní d'Anoia.

Fuera de Catalunya proyectó el Círculo Mallorquín, actual sede del Parlamento de las Islas Baleares, sito en la calle Conquistador, 11 de Palma. Este proyecto resultó de una combinación de los que presentaron Madorell, Pascual Sanz y Luis Callen.

Víctor Masriera havia diseñado la sede de su fundición, Masriera y Campins, en 1900 en la calle Ferran, 51 de Barcelona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Escriu un comentari: