Arran de la proliferació de rutes del modernisme arreu del territori espanyol, proposo de crear-ne una de nova per la localitat gironina d’Arbúcies, situada a la comarca de La Selva.
Arbúcies destaca per les seves torres noucentistes, la majoria construïdes després de la Guerra Civil i seguint una influència del renaixement italià. Algunes d’elles són fruit de l’arquitecte Bartomeu Llongueras, el qual també dissenyà el Santuari de la Pietat.
Això no vol dir que aquesta localitat no tingués turisme d’estiueig en el període anterior, la qual cosa es pot veure en alguna de les seves cases modernistes.
La ruta pot començar pel carrer Francesc Camprodon on en el número 59 l’industrial badaloní Vicenç Bosch i la seva esposa Llucia Costa reformaren la seva casa l’any 1907. L’arquitecte, encara que no consta, ha de ser Joan Amigó, arquitecte que es va fer càrrec de gairebé tots els encàrrecs de la família i fins i tot de la seva fàbrica de l’Anís del Mono (amb plànols signats per Agustí Domingo). La casa presenta trets característics de la secessió en la façana principal i del modernisme en la lateral. És notable l’obertura del xamfrà del pis principal.
Al mateix carrer trobem al número 35 la Granja Royal en la qual, a banda dels ferros dels balcons i dels esgrafiats, cal esmentar la ceràmica dels baixos dissenyada per l’arquitecte Rafael Masó.
Al carrer del Vern trobem en un antic casalot (núm. 21) un cancell modernista dissenyat per l’ebenista Domingo Moncanut.
Si continuem pel carrer Sant Jaume, a la confluència amb el carrer Major, trobem un fanal en la base del qual es troben representades les típiques roses del modernisme escocès de Mackintosh.
El carrer Major ens durà de nou, tot passant per la Plaça de la Vila, al carrer Francesc Camprodon on al seu inici hi ha una casa decorada amb pedres i trossos de ceràmica de colors. Un bon exemple de modernisme popular que es repeteix en gran mesura en la façana de la casa del carrer de la Pietat, 41 casa que conclou la nostra particular ruta.
- - -
A raíz de la proliferación de rutas del modernismo en todo el territorio español, propongo crear una nueva en la localidad gerundense de Arbúcies, situada en la comarca de La Selva.
Arbúcies destaca por sus torres novecentistas, la mayoría construidas después de la Guerra Civil siguiendo una influencia del renacimiento italiano. Muchas de ellas las proyectó el arquitecto Bartolomé Llongueras, quien también diseñó el Santuario de la Piedad.
Esto no quiere decir que esta localidad no tuviera turismo de veraneo antes de la Guerra, como se puede ver por alguna de sus casas modernistas.
La ruta puede comenzar por el número 59 de la calle Francesc Camprodon, donde el industrial badalonés Vicente Bosch y su esposa Lucía Costa reformaron su casa en el año 1907. El arquitecto, aunque no consta, debió de ser Joan Amigó, arquitecto que se hizo cargo de casi todos los encargos de la familia e incluso de su fábrica de Anís del Mono (con planos firmados por Agustín Domingo). La casa presenta rasgos característicos de la secesión en la fachada principal y del modernismo en la lateral. Es notable la obertura del chaflán del piso principal.
En la misma calle encontramos en el número 35 la Granja Royal en la que, aparte de los hierros de los balcones y de los esgrafiados, cabe mencionar la cerámica de los bajos diseñada por el arquitecto Rafael Masó.
En la calle del Vern encontramos en un antiguo caserón (núm. 21) una cancela modernista diseñada por el ebanista Domingo Moncanut.
Siguiendo por la calle Sant Jaume, en la confluencia con la calle Mayor, encontramos una farola en cuya base se encuentran representadas las típicas rosas del modernismo escocés de Mackintosh.
La calle Mayor nos llevará de nuevo, pasando por la Plaça de la Vila, a la calle Francesc Camprodon en cuyo inicio hay una casa decorada con piedras y trocitos de cerámica de colores. Un buen ejemplo de modernismo popular que se repite en gran medida en la fachada de la casa de la calle de la Piedad número 41, casa que concluye nuestra particular ruta.
Hola,vaig fer catàleg del patrimoni de Badalona amb J.A. Padrós i algun article a publicacions sobre locals sobre l'obra de Joan Amigó i Barriga. Vaig parlar amb la filla llargament i ella parlava d'aquesta obra d'Arbúcies com a obra del seu pare.A Barcelona va fer les oficines de l'Anís del Mono al carrer Ferran amb l'escenògraf Salvador Alarma.
ResponEliminaDesconec si hi ha documentació al arxiu municipal d'Arbúcies.
F.Lladó
Era corrent a aquella època que els arquitectes s'intercanviaran les signatures. Varies obres a Badalona van signades per en Batllevell de Sabadell, dons l'Amigó era l'arquitecte municipal.
ResponEliminaA Badalona també vaig trobar obres d'Amigó signades per Maymó, l'arquitecte municipal de Sant Adrià
Elimina