L'arquitecte
català Miquel Bertran de Quintana va ser qui va dissenyar l'edifici que
representava l'estat espanyol en una Exposició que se celebrà a Mèxic capital
el 1910.
Aquesta arquitecte nascut a L'Hospitalet de Llobregat el
1878 s'havia titulat per l'Escola d'Arquitectura de Barcelona l'any 1899.
La seva obra a Barcelona era escassa: un convent modernista
al barri d'Horta, un panteó al Cementiri de Montjuïc i algunes cases més, totes
elles a la Ciutat Comtal.
El Pavelló espanyol denota una forta influència del gòtic de
la Llotja de València en el seu coronament i del modernisme típic de Domènech i
Montaner, aquesta es pot veure sobretot en les finestres, gairebé idèntiques a
les dels pavellons de l'Hospital de Sant Pau, i en el cos central, a més dels merlets que també ens remeten l castell dels Tres Dragons. El cos
central és rematat per una cúpula que clarament ens recorda la ultilitzada per Domènech i Montaner en el Palau de la Música.
Miquel Bertran després d'aquesta obra es quedà a residir a
Mèxic on construí una sèrie de cases en estil modernista, a més es dedicà a
l'estudi dels rellotges de sol. El 1929 esdevingué Consol Honorari de Suècia a
Mèxic i era el representant de la Societat d'Atracció de Forasters de Barcelona.
El arquitecto catalán Miquel Bertran de Quintana fue
quien diseñó el edificio que representaba al estado español en una Exposición
que se celebró en México capital en 1910.
Esta arquitecto nacido en L'Hospitalet de Llobregat en
1878 se había titulado por la Escuela de Arquitectura de Barcelona en 1899.
Su obra en Barcelona era escasa: un convento modernista
en el barrio de Horta, un panteón en el Cementerio de Montjuïc y algunas casas
más, todas ellas en la Ciudad Condal.
El Pabellón español denota una fuerte influencia del
gótico de la Lonja de Valencia en su coronamiento y del modernismo típico de
Domènech i Montaner, ésta se puede ver sobre todo en las ventanas, casi
idénticas a las de los pabellones del Hospital de Sant Pau, y en el cuerpo
central, además de las almenas que también nos remiten al Castell dels Tres Dragons. El cuerpo central está rematado por una cúpula que nos
remite a la utilizada por Domènech i Montaner en el Palau de la Música.
Miquel Bertrán después de esta obra se quedó a vivir en
México donde construyó una serie de casas en estilo modernista, además se
dedicó al estudio de los relojes de sol. En 1929 se convirtió en Cónsul
Honorario de Suecia en México y era el representante de la Sociedad de
Atracción de Forasteros de Barcelona.
Comparativa de cúpules efectuada per Hubertus Pöppinghaus
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Escriu un comentari: