Joan Duran i España (1856-1924),
redactor del diari la Renaixensa es va llicenciar en farmàcia el 1896 per la
Universitat de Barcelona i això que ja era força gran: 37 anys.
De seguit va obrir una farmàcia
en ple centre de l’Eixample, al carrer València, a tocar del Passeig de Gràcia
i, activista del catalanisme com era, va contractar al també catalanista
Domènech i Montaner per a que dissenyés el local.
De l’obertura de la mateixa es va
fer ressò l’edició del dia 2 de desembre del 1896 de La Vanguardia (“el novel
farmacéutico – distinguido redactor de La Renaixensa”). En el redactat hi constaven
tots aquells qui van col·laborar amb Domènech: els germans Viladevall amb la
fusteria, Marcelino Gelabert amb la pintura i daurats, Miret i Assens amb la
lampisteria, Henry d’Aubigny amb les calderes, Ballarin amb la metal·listeria i
els germans Suñol amb els marbres. Domènech va dissenyar fins i tot els pots de
farmàcia fent-se avinent allò de l’art total del modernisme, en aquest cas,
d’un modernisme primerenc impregnat encara amb les ressonàncies del gòtic inspirador del
moviment.
(La Vanguardia, 02.12.1896)
(Arxiu Mas, 1903)
La farmàcia fins i tot va aparèixer en l'Àlbum "Carpintería Artística" de començament de segle XX.
El vigatà Duran i España va
traspassar el negoci el 1922 al llicenciat Gerardo Garriga la publicitat del qual
encara deia “Farmacia Durán España, sucesor G. Garriga”
Successivament passà a José
Puertolas Hernández (“Farmacia Puertolas”, 1946-1958), Jürgen Robisch
(1959-1970), Maria Dolors Rigau (1971-1988), Maria Aurora Flores Bienert i
darrerament a Ramon Miret i Olga Álvarez Hernández (2011).
En tots aquests anys la decoració
original s’ha anat mantenint amb alguns canvis i algunes pèrdues (la làmpada de
gas, els aplics, el cassetonat de fusta, el fris decorat amb cenefes plenes de
plantes medicinals), però es va anar perdent el coneixement de la seva autoria.
Va ser l’historiador de l’art Josep Casamartina qui la va redescobrir el 2002
mentre cercava fotos a l’Arxiu Mas per a l’exposició i llibre “L’interior del
1900. Adolf Mas, fotògraf” (Vanguardia, 12.12.2002). La farmàcia continuava en
el mateix lloc, però com ha passat sovint en moltes vies públiques de
Barcelona, havia canviat de numeració de 344 a 278 i per això es creia que la
farmàcia de Domènech havia fins i tot desaparegut.
(anys 1990's)
Els nous propietaris han fet
alguns canvis que miren de modernitzar l’establiment però alhora revitalitzant
la figura de Domènech i Montaner fins al punt que ara la farmàcia s’anomena
“Farmàcia 1896 de Domènech”. S’ha canviat la porta d’entrada per donar més
claredat i amplitud al local i s’ha posat en un lloc preeminent el taulell amb
l’escut dissenyat per Domènech on en el medalló consten les inicials DE, encara
que la fusta superior no és de la mida original, i l’emblema de la farmàcia amb
el propi medalló flanquejat ara per altres inicials. Encara que no es té el
cassetonat del sostre, es pot distingir el treball del mateix amb volta
catalana de maó de pla.
(estat actual)
L’adreça de la farmàcia és carrer
València, 278 de Barcelona. Es troba en els baixos de la casa Montserrat Gili, del mestre d'obres Lluís de Miquel i Roca (1894).
(estat actual)
Joan Duran y España (1856-1924), redactor del diario la Renaixensa se
licenció en farmacia en 1896 por la Universidad de Barcelona y eso que ya era
bastante mayor: 37 años.
En seguida abrió una farmacia en pleno centro del Ensanche barcelonés, en
la calle Valencia, junto al Paseo de Gracia y, activista del catalanismo como
era, contrató al también catalanista Domènech i Montaner para que diseñara el
local.
De la apertura de la farmacia se hizo eco la edición del día 2 de diciembre
de 1896 de La Vanguardia ("el novela farmacéutico - distinguido redactor
de La Renaixensa"). En el redactado constaban todos aquellos que colaboraron con
Domènech: los hermanos Viladevall en la carpintería, Marcelino Gelabert en la
pintura y dorados, Miret y Assens en la fontanería, Henry de Aubigny con las
calderas, Ballarin en los trabajos de metalistería y los hermanos Suñol con los
mármoles. Domènech diseñó incluso los botes de farmacia de acuerdo con la
teoría del arte total del modernismo, en este caso, de un modernismo temprano impregnado todavía con resonancias del gótico inspirador del movimiento.
La farmacia incluso apareció en el Álbum "Carpintería Artística" a inicios del siglo XX.
El vicense Duran y España traspasó el negocio en 1922 al licenciado Gerardo Garriga en cuya publicidad constaba el hecho "Farmacia Durán España, sucesor G. Garriga"
El vicense Duran y España traspasó el negocio en 1922 al licenciado Gerardo Garriga en cuya publicidad constaba el hecho "Farmacia Durán España, sucesor G. Garriga"
Sucesivamente pasó a José Puértolas Hernández ("Farmacia
Puértolas", 1946-1958), Jürgen Robisch (1959-1970), Maria Dolors Rigau
(1971-1988), María Aurora Flores Bienert y por último a Ramon Miret y Olga
Álvarez Hernández (2011).
En todos estos años la decoración original se ha ido manteniendo con
algunos cambios y algunas pérdidas (la lámpara de gas, los apliques, el
artesonado de madera, el friso decorado con cenefas llenas de plantas
medicinales), aunque se fue perdiendo el conocimiento de su autoría. Fue el
historiador del arte Josep Casamartina quien la redescubrió en 2002 mientras
buscaba fotos en el Archivo Mas para la exposición y libro "El interior
del 1900. Adolf Mas, fotógrafo "(Vanguardia, 12/12/2002). La farmacia
continuaba en el mismo lugar, pero como ha ocurrido a menudo en muchas vías
públicas de Barcelona, había cambiado de numeración de 344 a 278 y por eso se creía que la
farmacia de Domènech había incluso desaparecido.
Los nuevos propietarios han hecho algunos cambios que tratan de modernizar
el establecimiento pero al mismo tiempo revitalizan la figura de Domènech i
Montaner hasta el punto que ahora la farmacia se llama "Farmacia 1896 de
Domènech". Se ha cambiado la puerta de entrada para dar más claridad y
amplitud al local y se ha puesto en un lugar preeminente del mostrador con el
escudo diseñado por Domènech donde en el medallón constan las iniciales DE,
aunque la tabla superior no es del tamaño original, y el emblema de la farmacia
con el propio medallón flanqueado ahora por otros iniciales. Aunque no se tiene
el artesonado del techo, se puede distinguir en el mismo el trabajo realizado con bóveda catalana
de ladrillo de plano.
La dirección de la farmacia es calle València, 278 de Barcelona.
Molt bé Valentí!!
ResponEliminaAquesta ja és l'única farmàcia que ha sobreviscut de les projectades dels grans arquitectes del Modernisme català. La Gibert, del Gaudí, va desaparèixer fa molts nays. La Sastre i Marquès del Puig i Cadafalch, al Raval, va ser enderrocada en fa ben pocs, amb l'obertura de la Rambla del Raval. Aquesta del Domènech és, doncs,l'única suprevivent!!! Està molt bé que l'hagin restaurada.
ResponElimina