En l'antic pati situat a la planta baixa de l'Ajuntament de
Tarragona es troba el que havia de ser el panteó d'En Jaume I i de la seva
família. És una obra projectada i iniciada per Lluís Domènech i Montaner i
finalitzada pel seu fill, Pere Domènech i Roura. El marbrista fou Narcís Gosch
i el ceramista, Lluís Brú.
El 1835 arran de la desamortització de Mendizábal, el
monestir de Poblet fou saquejat i les tombes reials destrossades. Mossèn Antoni
Serret recuperà les que li semblaren que foren les restes del Rei En Jaume i
les desà a l'església de Sant Miquel a L'Espluga de Francolí, església de la
qual n'era el rector. Més endavant passaren a la capella del Corpus Christi de
la Seu de Tarragona, primer, i després al rerecor.
En motiu del VII Centenari del seu naixement (Jaume I nasqué
a Montpeller el 02/02/1208), es voler realitzar un mausoleu monumental i per
això es demanà a Lluís Domènech i Montaner que dissenyés el panteó. Domènech
projectà dos panteons, un per al Rei i l'altre per a les seves esposes i fills.
Finalment es decidí de construir-ne només un, però les peces s'anaven
construint poc a poc.
El 1923 amb la mort de Domènech i Montaner, continua l'obra
el seu fill. El panteó fou acabat el 1927, però no es va muntar i es guardà en
un magatzem de la Seu. Després l'Arquebisbat el cedí a la ciutat.
El 1976 se celebrava el VII centenari de la mort de Jaume I
(Alzira, 27/07/1276) i es decidí muntar-lo. Després de ser restaurat el 1986,
el 1992 es muntaren les peces al pati de l'Ajuntament de Tarragona.
Consta de tres parts: la base de pedra calcària de color granat,
en forma de sepulcre romà, decorada amb ones que suportaren el sarcòfag en
forma de vaixell. La base està decorada amb segells reials i institucionals.
El sarcòfag com hem dit representa un vaixell amb un mascaró
de proa: una figura femenina que sosté la corona amb les mans alçades i que va mirant
cap endavant. La popa compta amb la figura d'un àngel alat amb la senyera. A
popa també es troben els rems. Aquest sarcòfag està decorat amb un tapís
ceràmic recobert d'àligues bicèfales amb els escuts de Jaume I que reposen
sobre monstres marins. Al damunt del sarcòfag les corones d'Aragó, Mallorca i
València, és a dir, del regne original i dels conquerits per Jaume I.
Vuit columnes cilíndriques unides amb arcs trilobulats (recurs
que ens remet als utilitzats en l'Hospital de Sant Pau) suporten el baldaquí.
La part interna del baldaquí presenta un escut ceràmic de Catalunya. Les
columnes estan coronades per pinacles i tenen en el fus escuts cilíndrics amb
la creu.
En aquest panteó Domènech i Montaner pogué desenvolupar les
seves facetes d'arquitecte, d'historiador i d'heraldista.
******
En el antiguo
patio situado en la planta baja del Ayuntamiento de Tarragona se encuentra lo
que debía ser el panteón de Jaime I y de su familia. Es una obra proyectada e
iniciada por Lluís Domènech i Montaner y finalizada por su hijo, Pere Domènech
i Roura. El marmolista fue Narcís Gosch y el ceramista, Lluís Brú.
En 1835 a raíz de
la desamortización de Mendizábal, el monasterio de Poblet fue saqueado y las
tumbas reales destrozadas. Mosén Antoni Serret recuperó lo que le pareció que eran los restos del Rey Don
Jaime y las guardó en la iglesia de San Miguel en L'Espluga de Francolí,
iglesia de la que era el rector. Más adelante pasaron a la capilla del Corpus
Christi de la Catedral de Tarragona, primero, y después en el trascoro.
Con motivo del
VII Centenario de su nacimiento (Jaume I nació en Montpellier el 02/02/1208),
se quiso realizar un mausoleo monumental y por ello se pidió a Lluís Domènech i
Montaner que diseñara el panteón. Domènech proyectó dos panteones, uno para el
Rey y el otro para sus esposas e hijos. Finalmente se decidió construir sólo
uno, pero las piezas se iban construyendo poco a poco.
En 1923 con la
muerte de Domènech i Montaner, continua la obra su hijo, Pere Domènech i Roura.
El panteón fue terminado en 1927, pero no se montó y se guardó en un almacén de
la Catedral. Más adelante, el Arzobispado lo cedió a la ciudad.
En 1976 se
celebraba el VII centenario de la muerte de Jaime I (Alcira, 07/27/1276) y se
decidió montarlo. Después de ser restaurado en 1986, en 1992 se montaron las
piezas en el patio del Ayuntamiento de Tarragona.
Consta de tres
partes: la base de piedra caliza de color granate, en forma de sepulcro romano,
decorada con olas que soportaron el sarcófago en forma de barco. La base está
decorada con sellos reales e institucionales.
El sarcófago como
hemos dicho representa un barco con un mascarón de proa: una figura femenina
que sostiene la corona con las manos alzadas y que mira hacia adelante. La popa
cuenta con la figura de un ángel alado con la señera. En popa también se
encuentran los remos. Este sarcófago está decorado con un tapiz cerámico
recubierto de águilas bicéfalas con los distintos escudos de Jaime I que
reposan sobre monstruos marinos. Encima del sarcófago las coronas de Aragón,
Mallorca y Valencia, es decir, del reino original y los conquistados por "el
Conquistador".
Ocho columnas
cilíndricas unidas con arcos trilobulados (recurso que nos remite a los
utilizados en el Hospital de Sant Pau en Barcelona) soportan el baldaquín. La
parte interna del baldaquín presenta un escudo cerámico de Cataluña. Las
columnas están coronadas por pináculos y tienen en el huso escudos cilíndricos
con la cruz.
En este panteón
Domènech pudo desarrollar sus facetas de Arquitecto, historiador y heraldista.
******
On the
ground floor of the Town Hall of Tarragona, in the old courtyard, you can see the
pantheon of James I and his family. It was projected by Lluis Domenech i
Montaner and finished by his son, Pere Domènech i Roura. The marble work was
made by Narcís Gosch and the ceramist was Lluís Bru.
In 1835
following the confiscation of Mendizabal, Poblet Monastery was looted and the
Catalan Royal Tombs destroyed. Fr. Antoni Serret recovered what they thought that
were the remains of Rey Don Jaume (James 1st) and kept them in the church of Sant Miquel in L'Espluga de
Francoli. Later, they went to the chapel of Corpus Christi in the Cathedral of
Tarragona, first, and then the choir.
On the
occasion of the seventh anniversary of his birth (Jaume I was born in
Montpellier on 02/02/1208), we wanted to do a monumental mausoleum and
therefore asked Lluis Domenech i Montaner to design the mausoleum. Domenech
designed two tombs, one for the King and the other for their wives and
children. Finally they decided to build just one, but the pieces were being built
gradually.
In 1923
with the death of Domenech i Montaner, continues the work his son, Pere
Domènech i Roura. The Pantheon was completed in 1927, but it was not mounted
and the pieces were stored in a warehouse in the Cathedral. Later, the
Archbishop gave them to the city.
In 1976 for
the VII centenary of the death of James I (Alzira, 07/27/1276) was decided to
mount them. After being restored in 1986, in 1992 the pieces were assembled in
the courtyard of the City of Tarragona.
It consists
of three parts: the granate limestone base, as a Roman tomb, decorated with
waves that bore the boat-shaped coffin. The base is decorated with
royal and institutional stamps.
The
sarcophagus reminds a boat with a figurehead: a female figure holding the crown
with raised hands and looking forward. Stern has the figure of a winged angel
with the Catalan flagship. At the Stern are also the oars. This sarcophagus is
decorated with a ceramic coated wallpaper with two-head eagles with different
shields of Jaume I. The shields are surrounded by sea monsters. Over the Sarcophagus
are the crowns of Aragon, Mallorca and Valencia, that is, the original kingdom
and the conquered by this king.
Eight
cylindrical columns joined with trefoil arches (us to those used in the
Hospital de Sant Pau in Barcelona) support the canopy. Inside the canopy a
ceramic shield of Catalonia. The columns are crowned by pinnacles and the
spindle are in cylindrical shields with the cross.
Beautiful photo's Valenti! Thanks for the story too.
ResponEliminaOlga
Desconocía por completo esta obra. La encuentro más barroca que modernista, ya ves, pero no me disgusta.
ResponEliminaUn abrazo . Gracias.
Salut
Miquel.
Eliminaencontraba a faltar tu comentario