Si l'altra dia parlàvem
sobre una obra de Pau Monguió molt ben conservada a Terol
avui ens referirem a una altra
que es troba en un estat força lamentable a Tortosa: la glorieta del xalet
Arasa, a la Carretera Simpàtica.
Pau Monguió entre els anys
1898 i 1925 anava residint entre Tortosa i Terol, localitats on va ocupar
diferents càrrecs: arquitecte municipal, professor d'Arts, arquitecte
provincial, etc.
Entre els anys 1921 i 1923
va projectar a Tortosa una sèrie d'edificacions en un modernisme tardà força
interessant: l'escalinata i l'estany del Parc Teodor González, la casa Piñana
i el que ens serveix de referència: el llac artificial i glorieta del xalet que
fou del pintor Ferran Arasa Subirats i encara de la seva família.
Ferran Arasa amb la glorieta al seu darrere
Ferran Arasa i Subirats va
ser un pintor paisatgista tortosí (Tortosa, 1905 - Barcelona, 1992) que exposà
per primera vegada a Tortosa el 1926.
La glorieta o templet presenta
una escalinata d'accés similar a la del Parc, està recoberta de rocalla i té una
cúpula d'escates ceràmiques.
Actualment del llac ja no
resta res, és un herbam. La rocalla s'està desprenent i de la cúpula en falta
més de la meitat, amb trossos de ceràmica escampats pel terra. Les fotografies
de l'arquitecte Antoni López Daufí ens poden servir d'il·lustració del seu
estat.
És una llàstima l'estat
deplorable en què es troba aquest exemple de paisatgisme modernista d'un dels
arquitectes més rellevants de Tortosa i, a més, sent el jardí d'una casa que va
pertànyer a un tortosí il·lustre. A més hem de ressaltar que la casa es troba
protegida pel Catàleg de Patrimoni de la Ciutat.
La Carretera Simpàtica,
projectada a finals del s XIX per l'arquitecte Víctor Beltrí (1), està
flanquejada per una sèrie de torres essent el xalet Arasa una de les poques de
principis de S XX.
Esperem que no passi com
altres construccions de l'època ja desaparegudes a Tortosa com ara el Cafè Royal, l'edifici de la Creu
Roja, el del Banc d'Aragó i la Casa Fernando Pallarés.
Més informació de Tortosa i comarca a :
Si el otra día hablábamos sobre una obra de Pablo Monguió muy bien
conservada en Teruel
hoy nos referiremos a otra que se encuentra en un estado bastante
lamentable en Tortosa: la glorieta del chalet Arasa, en la Carretera Simpática.
Pablo Monguió, entre los años 1898 y 1925 iba residiendo entre Tortosa y
Teruel, localidades donde ocupó diferentes cargos: arquitecto municipal,
profesor de Artes, arquitecto provincial, etc.
Entre los años 1921 y 1923 proyectó en Tortosa una serie de edificaciones
en un modernismo tardío muy interesante: la escalinata y el estanque del Parque
Teodoro González, la casa Piñana y lo que nos sirve de referencia: el lago
artificial y glorieta del chalet que fue del pintor Ferran Arasa Subirats, y todavía de su familia.
Ferran Arasa y Subirats fue un pintor paisajista tortosino (Tortosa, 1905 -
Barcelona, 1992) que expuso por primera
vez en Tortosa en 1926.
La glorieta o templete presenta una escalinata de acceso similar a la del
Parque, está recubierta de rocalla y tiene una cúpula de escamas cerámicas.
Actualmente del lago ya no queda nada, está repleto de maleza. La rocalla
se está desprendiendo y de la cúpula falta más de la mitad, encontrándose
trozos de cerámica por el suelo. Las fotografías del arquitecto Antoni López
Daufí nos dsan una idea de su estado.
Es una lástima el estado deplorable en que se encuentra este ejemplo de
paisajismo modernista de uno de los arquitectos más relevantes de Tortosa y,
además, siendo el jardín de una casa que perteneció a un tortosino ilustre.
Además debemos resaltar que la casa se encuentra protegida por el Catálogo de
Patrimonio de la Ciudad.
La Carretera Simpática, proyectada a finales del siglo XIX por el
arquitecto Víctor Beltrí (1), está flanqueada por una serie de casas
unifamiliares siendo el chalet Arasa una de las pocas de principios de S XX.
Esperamos que no pase como otras construcciones de la época ya
desaparecidas en la ciudad como el Café Royal, el edificio de la Cruz Roja, el
del Banco de Aragón y la Casa Fernando Pallarés.
Más información de Tortosa y comarca en :
If the other day we talked about a work of Pau Monguió well preserved in
Teruel
today we refer to someone who is in a pretty sorry state in Tortosa: Villa
Arasa, in Carretera Simpàtica.
Pau Monguió reside between Tortosa and Teruel in the period 1898-1925, cities
where he was municipal architect, professor of Arts, provincial architect, etc.
Between 1921 and 1923 projected in Tortosa a series of buildings in a
very interesting late Art Nouveau: the staircase and the lake of the Park
Teodoro González, the Piñana house and the one which serves as a reference:
the artificial lake and the shrine of the Villa that belonged to the painter
Ferran Arasa Subirats, and still of his family.
Ferran Arasa Subirats was a
landscape painter (Tortosa, 1905 - Barcelona, 1992), which first exhibited in 1926 in Tortosa.
The shrine or pavilion features a access staircase similar to the one of
the Park Teodoro González, is covered with rockeries and has a ceramic dome.
Currently the lake had dissapeared, is full of herbage. The rockery is shedding
and the dome is almost destroyed with the ceramics on the ground. Photographs
of the architect Antoni López Daufí show us how you it is nowadays.
It's a shame the deplorable state of this example of Art Nouveau landscape of one of the most important
architects of Tortosa and also being the garden of a house that belonged to an
illustrious citizen of Tortosa. We should also note that the house is protected
by the Heritage Catalog of the City.
Carretera Simpàtica, designed in the late nineteenth century by the architect
Victor Beltrí (1), is flanked by a series of villas, and Villa Arasa is one of
the few early S XX.
We hope that does not happen as other constructions of the time disappeared
in the city as the Café Royal, the building of the Red Cross, the Bank of
Aragon and the Casa Fernando Pallares.
More information about Tortosa and sorroundings at:
Ostres ...Penós i lamentable....
ResponEliminaLástima que nunca pudimos entrar en el chalet de Arasa. Pase todos los veranos en la Simpática ,época en que todos éramos uno ,pero el Sr Arasa tenía cerrado el portón y sus niños pegados a él con carita de pena .de vernos jugar.
ResponEliminaMe hubiera encantado ver la glorieta entera .
Qué pena¡
Ohhh! qué lástima
ResponElimina