(veure fotos al final de l'article / fotos al final del artículo / more picts at the end of this post)
Es diu que Miquel Ribera Ros va sortir un dia amb dos amics al camp a buscar cargols i va trobar, sota d'unes mates, un cau amb un tresor dins.
Amb aquest diners va edificar dues cases en el solar del costat de casa seva i, agraït com estava a aquells cargols, va voler omplir tota la façana d'aquests animals: els podem veure en les mènsules, a l'entrada de la casa, a les baranes dels balcons. I , a més, al coronament de l'edifici va representar la seva troballa: ell entrant al cau amb els dos amics a l'aguait i uns caragols escapant per les mates.
La resta del parament de la façana està ornamentat amb arbres plens de cucs, papallones, coloms i altres ocells segons el pis i amb unes figures camperoles catalanes en el superior.
El vestíbul d'accés fa referència a temes inspirats en la pintura japonesa.
Aquests edificis simètrics es poden qualificar com uns dels primers exemples de l'estètica modernista, el seu autor no és un arquitecte, sinó que és el mestre d'obres Carles Bosch Negre i es varen edificar entre 1895 i 1896. c/ Tamarit - Entença
Però no acaba aquí l'agraïment als cargols.
Miquel Ribera es va traslladar a viure a la localitat veïna de L'Hospitalet de Llobregat i va edificar una altra casa, per al seu ús, al carrer Llobregat. El plànol de l'edifici, del 1911, el signa el mestre d'obres local Mariano Tomàs Barba, però sembla que el veritable autor és l'arquitecte Ramon Puig Gairalt, el qual mentre encara no havia acabat la carrera (títol del 1912), ja projectava edificis i Mariano Tomàs li signava els plànols.
En aquesta nova casa també ret homenatge als cargols just a la part superior de l'edifici: els podem observar movent-se per sota els pilars del coronament i un s'escapa per la biga de la politja.
* * * * *
Parece ser que un
día Miguel Ribera Ros fue con dos amigos
al campo para buscar caracoles y encontró, debajo de unas plantas, un agujero
con un tesoro.
Con este dinero
edificó dos casas en el solar contiguo a su casa y, agradecido como estaba a aquellos
caracoles, quiso homenajearlos por toda la fachada: los podemos ver en las
ménsulas, en la entrada de la casa, en las barandillas de los balcones. Y,
además, en el coronamiento del edificio representó su hallazgo: él entrando en
la madriguera con los dos amigos al acecho y unos caracoles escapando por las
plantas.
El resto del
paramento de la fachada está ornamentado con árboles llenos de gusanos, mariposas,
palomas y otros pájaros según el piso y con unas figuras campesinas catalanas
en el superior.
El vestíbulo de
acceso está inspirado en la pintura japonesa.
Estos edificios simétricos se pueden calificar como unos de los primeros ejemplos de la estética modernista. Su autor no es un arquitecto, sino que es el maestro de obras Carles Bosch Negre y se edificaron entre 1895 y 1896. c/ Tamarit - Entença
Pero no acaba
aquí el agradecimiento a los caracoles.
Miquel Ribera se
trasladó a vivir a la localidad vecina de L'Hospitalet de Llobregat y edificó
otra casa, para uso propio, en la calle Llobregat. El plano del edificio, de
1911, lo firma el maestro de obras local Mariano Tomás Barba, pero parece que
el verdadero autor es el arquitecto Ramon Puig Gairalt, el cual mientras todavía
no había terminado la carrera (título del 1912), ya proyectaba edificios y
Mariano Tomás le firmaba los planos.
En esta nueva
casa también rindió homenaje a los caracoles, se observan justo en la parte
superior del edificio moviéndose por debajo de los pilares del coronamiento y
uno desplazándose por la viga de la polea.
* * * * *
It seems
that one day Miguel Ribera Ros went with two friends to the field to look for
snails and found, under some plants, a hole in which he found a treasure.
With this
money, he built two houses on the plot next to his house and, grateful as he
was to those snails, he wanted to pay tribute to them all over the façade: we
can see them on the corbels, at the entrance of the house, on the balcony
railings. And, furthermore, at the top of the building he represented his
discovery: he entering the burrow with his two friends lurking and some snails
escaping through the plants.
The rest of
the facade is decorated with trees full of worms, butterflies, pigeons and
other birds depending on the floor and with some Catalan peasant figures on the
top.
The
entrance hall is inspired by Japanese painting.
These symmetrical buildings can be described as one of the first examples of Catalan Art Nouveau aesthetics. Its author is not an architect, but is the master builder Carles Bosch Negre and they were built between 1895 and 1896. c/ Tamarit - Entença
But the
gratitude to the snails does not end here.
Miquel
Ribera moved to live in the neighboring town of L'Hospitalet de Llobregat and
built another house, for his own use, on Llobregat street. The building plan,
from 1911, is signed by the local master builder Mariano Tomás Barba, but it
seems that the real author is the architect Ramon Puig Gairalt, who while he
had not yet finished his degree (1912), was already projecting buildings and
Mariano Tomás would sign the plans for him.
In this new
house he also paid tribute to the snails, they are seen right at the top of the
building moving under the crown pillars and one moving along the pulley beam.
* * * * *
fotos: Valentí Pons Toujouse
BARCELONA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Escriu un comentari: