A veces se pueden encontrar similitudes en edificios de la época modernista. Calle Bailèn en Barcelona i edificio en Callús (Bages, província de Barcelona)
Barcelona
Callús
Aquest blog pretén informar sobre edificis modernistes i altres manifestacions d'aquest estil. Consulteu també l'Inventari Mundial del Modernisme a www.arquitecturamodernista.cat enllaç en la columna lateral.
divendres, 6 de desembre del 2024
BARCELONA - CALLÚS - portes similars
A vegades trobes similituds en els edificis d'època modernista. Per exemple casa al carrer Bailèn de Barcelona i casa a Callús (El Bages)
dijous, 17 d’octubre del 2024
VALLADOLID - Julio Vicente Tejidos - Puig i Cadafalch
A Valladolid Puig i Cadafalch, el gran arquitecte del modernisme, va dissenyar una botiga de la qual no he trobat cap fotografia, només els plànols dipositats al Fons Puig i Cadafalch de l'Arxiu Nacional de Catalunya.
La botiga es trobava al carrer de Santiago, 29-31, actualment número 15.
És curiós veure com Puig i Cadafalch no només va projectar a Catalunya, sinó també a Madrid i a Valladolid, una faceta poc coneguda d'ell.
Madrid:
Si algú tingués alguna fotografia del comerç agrairia que me la fes arribar.
* * * *
En Valladolid Puig i Cadafalch, el gran arquitecto del modernismo, diseñó un comercio del que no he encontrado ninguna fotografía, solamente dispongo de copia de los planos, depositados en el Fondo Puig i Cadafalch del Archivo Nacional de Catalunya.
La tienda se encontraba en la calle de Santiago, 29-31, actualmente número 15.
Es curioso ver cómo Puig i Cadafalch no sólo proyectó en Catalunya, sino también en Madrid y en Valladolid, una faceta poco conocida del arquitecto.
Madrid:
Si alguien tuviera alguna fotografía del comercio agradeceríaa que me la hiciera llegar.
dissabte, 21 de setembre del 2024
Víctor Masriera
Si la setmana passada parlàvem dels teixits amb una entrada sobre Aurora Gutiérrez Larraya, avui ens ocuparem del treball del dissenyador Víctor Masriera.
Estudià joieria en el taller familiar i disseny a París a l'Escola d'Arts Decoratives.
Incloem en aquest post algunes de les seves obres:
* * *
Si la pasada semana hablábamos de los tejidos en una entrada sobre Aurora Gutiérrez Larraya, hoy nos ocuparemos del trabajo del diseñador Víctor Masriera.
Estudió joyería en el taller familiar y diseño en París en la Escuela de Artes Decorativas.
Incluimos en este post algunas de sus obras:
* * *
If last week we talked about textiles with an entry about Aurora Gutiérrez Larraya, today we will deal with the work of designer Víctor Masriera.
He studied jewelry in the family workshop and design in Paris at the School of Decorative Arts.
We include in this post some of his works:
Madrid - Príncipe, 27
(foto: Óscar da Rocha)
Arquitectura y Construcción, 1902
Barcelona - Panteó Pedro del Balzo
(foto: Valentí Pons Toujouse)
Arquitectura y Construcción, 1901
Arquitectura y Construcción, 1902
Arquitectura y Construcción, 1902
Ilustració catalana, 1904
Madrid - Serrano, 61
Edificio Blanco y Negro
(foto: Valentí Pons Toujouse)
dissabte, 14 de setembre del 2024
Aurora Gutiérrez Larraya
Vano per a coixí (Il. Catalana, 05/02/1905)
Projecte conserval al Museu d'Arenys de Mar
Estampat (Feminal, 25/12/1909)
Projecte conserval al Museu d'Arenys de Mar
Projecte conserval al Museu d'Arenys de Mar
En el modernisme el més conegut és sobretot l'arquitectura, a més de l'escultura, la pintura, el cartellisme, però també es va manifestar en el tèxtil.
Una de les protagonistes de les arts tèxtils fou Aurora Gutiérrez Larraya, puntaire i estampadora.
Va néixer a El Astillero (Cantàbria) a la dècada dels 1880's, però de ben jove es traslladà a Barcelona on estudià a l'Escola de Dibuix (1895/1904) i a l'Escola de Belles Arts de la Llotja (1903/1909) on s'especialitzà en puntes de coixí, brodats i estampats. El 1909 canvià la residència a Madrid on va arribar a ser Mestra del Museo de Artes Industriales. A Madrid moriria el 1920 per culpa d'una malaltia.
Al Museu d'Arenys de Mar es conserven cinc projectes seus. A les revistes de l'època anaven apareixent alguns d'ells: Feminal (reproduïm la resumida biografia que li va dedicar el 27/10/1907), Ilustració catalana, etc.
* * * *
Una de las
protagonistas de las artes textiles fue Aurora Gutiérrez Larraya, encajera y
estampadora.
Nació en El
Astillero (Cantabria) en la década de los 1880, pero siendo muy joven se
trasladó a Barcelona donde estudió en la Escuela de Dibujo (1895/1904) y en la
Escuela de Bellas Artes de la Llotja (Lonja) (1903/1909) donde se especializó
en encaje de bolillos, bordados y estampados. En 1909 cambió su residencia en
Madrid donde llegó a ser Maestra del Museo de Artes Industriales. En Madrid
fallecería en 1920 por culpa de una enfermedad.
En el Museo de
Arenys de Mar (Barcelona) se conservan cinco proyectos suyos. En las revistas de
la época iban apareciendo algunos de ellos: Feminal (reproducimos la resumida
biografía que le dedicó el 27/10/1907), Ilustración catalana, etc.
* * * *
The best-known
works in Art Nouveau is in architecture,
followed by sculpture, painting, but it also made its mark in textiles.
One of the
leading figures in Modernisme textile arts was Aurora Gutiérrez Larraya, a
lacemaker and printer.
She was born in
El Astillero (Cantabria) in the 1880s, but at a very young age she moved to
Barcelona where she studied at the School of Drawing (1895/1904) and at the
School of Fine Arts of La Llotja (1903/1909) where she specialised in bobbin
lace, embroidery and printing. In 1909 she moved to Madrid where she became a
teacher at the Museum of Industrial Arts. She died in Madrid in 1920 due to
illness.
dissabte, 6 de juliol del 2024
BARCELONA - Panteó Regordosa
En el cementiri de Montjuïc, a la via santa Eulàlia 3A, un dels panteons que més destaca és el de l'industrial tèxtil Mariano Regordosa, erigit, com consta, per la seva vídua.
El panteó és obra de Francesc Berenguer (es poden veure elements decoratius propis d'ell), tot i que els plànols estan signats per l'arquitecte Miquel Pascual. Francesc Berenguer no tenia títol i les seves obres les solien signar Miquel Pascual, Josep Graner i, fins i tot, Antoni Gaudí (Berenguer va ser descrit pel mestre com "la meva mà dreta").
Un àngel amb un llibre obert a la mà es recolza en el sarcòfag mentre mira contemplativament cap al cel.
El sarcòfag es troba elevat, està decorat amb profusió de creus catòliques i uns caps d'angeletes en les cantonades. També es van repetint contínuament les inicials R, de Regordosa, i P, de Planas, cognom de la seva vídua.
La decoració floral es repeteix per tot el marbre.
A la part posterior la monumentalitat del panteó es reforçada per cinc canèlobres de ferro i bronze de 4 metres d'alçada cadascun.
Tot el conjunt és envoltat per una cadena de ferro, ara malmesa, que descansa sobre uns muntants de marbre. La cadena presenta sanefes amb la inicial R de Regordosa.
Cal destacar la brillant actuació del marbrista Joan Vives.
El conjunt s'inaugurà el 1895 la qual cosa consta en la relació dels monuments fúnebres més destacats que publicaren els diaris en la vigília de Tots Sants d'aquell any.
El monument funerari recentement ha estat restaurat, podeu veure noves fotos en la seva fitxa::
* * * * *
En el cementerio de Montjuïc, en la vía santa Eulalia 3A, uno de los panteones que más destaca es el del industrial téxtil Mariano Regordosa, erigido, como consta, por su viuda.
El panteón es obra de Francesc Berenguer (se pueden ver elementos decorativos propios de él), aunque los planos están firmados por el arquitecto Miquel Pascual. Francesc Berenguer no tenía título y sus obras las solían firmar Miquel Pascual, Josep Graner e incluso Antoni Gaudí (Berenguer fue descrito por el maestro como "mi mano derecha").
Un ángel con un libro abierto en la mano se apoya en el sarcófago mientras mira contemplativamente hacia el cielo.
El sarcófago se encuentra elevado, está decorado con profusión de cruces católicas y cabezas de angelitos en las esquinas. También se van repitiendo continuamente las iniciales R, de Regordosa, y P, de Planas, apellido de su viuda.
La decoración floral se repite por todo el mármol.
En la parte posterior, la monumentalidad del panteón se refuerza por cinco candelabros de hierro y bronce de 4 metros de altura cada uno.
El conjunto está rodeado por una cadena de hierro, ahora dañada, que descansa sobre unos montantes de mármol. La cadena presenta cenefas con la inicial R de Regordosa.
Debemos mencionar la brillante actuación del marmolista Joan Vives.
El monumento se inauguró en 1895 como consta en la relación de los panteones más destacados que publicaron los diarios en la víspera de Todos los Santos de ese año.
Recientemente ha sido objeto de una profunda restauración, podéis ver nuevas fotos en su ficha:
* * * * *
In the Montjuïc cemetery, in Via Santa Eulalia 3A, one of the most remarcable tombss that of Mariano Regordosa, erected, as stated, by his widow.
The pantheon is the work of Francesc Berenguer (you can see his own decorative elements), although the plans are signed by the architect Miquel Pascual. Francesc Berenguer had no title and his works were usually signed by Miquel Pascual, Josep Graner and even Antoni Gaudí (Berenguer was described by the architect as "my right hand").
An angel with an open book in his hand leans on the sarcophagus while looking contemplatively towards the sky.
The sarcophagus is elevated, decorated with a profusion of Catholic crosses and angel heads in the corners. The initials R, de Regordosa, and P, de Planas, his widow's surname, were also continuously repeated.
The floral decoration is repeated throughout the marble.
In the rear part the monumentality of the pantheon is reinforced by five chandeliers of iron and bronze of 4 meters of height each one.
The entire set is surrounded by an iron chain, now damaged, which rests on marble supports. The chain presents circles with the initial R de Regordosa.
We must mention the brilliant performance of the marble artist Joan Vives.
The set was inaugurated in 1895 which was included in the list of the most prominent funeral monuments that the newspapers do on the eve of All Saints of that year.
Inventory of monument:
diumenge, 9 de juny del 2024
BARCELONA - Guinardó - Decoració duplicada
A vegades et sorprèn com un mateix disseny decoratiu es pot repetir en dues cases.
El primer cas, l'original, es troba en una casa del carrer Escornalbou, núm. 13, el propietari de la qual fou José María Cambra, del 1919.
Dos anys després, el 1921, es reformava i ampliava la casa de Miguel Fernández al carrer Xifré, 53. En el vestíbul d'aquesta casa es troba edl mateix motiu que en la façana d'Escornalbou, encara que sembla ser un disseny fet fa pocs anys.
* * *
A veces te sorprende cómo un mismo diseño decorativo se puede repetir en dos casas.
El primer caso, el original, se encuentra en una casa de la calle Escornalbou, 13, cuyo propietario fue José María Cambra, de 1919.
Dos años después, en 1921, se reformaba y ampliaba la casa de Miguel Fernández en la calle Xifré, 53. En el vestíbulo de esta casa se encuentra el mismo motivo que en la fachada de Escornalbou, aunque parece ser un diseño hecho hace pocos años.
Carrer Escornalbou
Carrer Xifré
(fotos: Valentí Pons Toujouse)
dissabte, 13 d’abril del 2024
BARCELONA - Rambla Catalunya-Mallorca - Casa Queraltó (recuperació)
(Valentí Pons Toujouse) Estat actual 2024
Estat original
(Valentí Pons Toujouse) 2012
(Valentí Pons Toujouse) Estat actual 2012
(Valentí Pons Toujouse) Estat actual 2024
La Casa Queraltó va ser projectada per l'arquitecte Josep Plantada. Es va construir entre els anys 1906 i 1907.
La restauració actual (2022/2023) ha anat a càrrec dels arquitectes Jordi Trias i Emilio Fernández Cervilla a qui cal felicitar, així com a la Comunitat de Propietaris que és qui l'encarregat.
Encara manca l'altre coronament i els pinacles centrals i la tribuna superior dreta.
veure fitxa a:
Amb el seguit de fotos podreu veure l'evolució de la façana.
* * * *
El otro día observé cómo se ha recuperado parcialmente parte del coronamiento mutilado de la casa de los hermanos Queraltó. Esta es una muy buena noticia. La restauración es muy fiel a la esquina derecha de este edifiicio.
La Casa Queraltó fue proyectada por el arquitecto Josep Plantada. Se construyó entre los años 1906 y 1907.
La restauración actual (2022/2023) la han realizado los arquitectos Jordi Trias y Emilio Fernández Cervilla a quienes hay que felicitar, así como a la Comunidad de Propietarios que es quien la ha encargado.
Todavía falta el otro coronamiento, los pináculos centrales y la tribuna superior derecha.
ver ficha en:
En las fotos podréis ver la evolución de la fachada.
* * * *
The other day I observed how part of the mutilated crown of the Queraltó brothers' house has been partially recovered. This is very good news. The restoration is very faithful to the right corner of this building.
The Queraltó House was designed by the architect Josep Plantada. It was built between 1906 and 1907.
The current restoration (2022/2023) has been carried out by the architects Jordi Trias and Emilio Fernández Cervilla, who must be congratulated, as well as the Community of Owners who commissioned it.
see information at:
In the photos you can see the evolution of the facade.
diumenge, 24 de març del 2024
BARCELONA - Cal Campaner
Es coneix com a Cal Campaner, potser perquè pertanyia al campaner de la propera església de Sant Pacià.
No he trobat dades ni del propietari ni de l'autor de la reforma.
* * * *
En la calle de les Monges del barrio de Sant Andreu encontramos esta pequeña caxa que fue remodelada en 1913 con detalles modernistas.
Se la conoce como "Cal Campaner" (Casa del Campanero) quizá por pertenecer al campanero de la cercana iglesia de Sant Pacià.
No tengo más datos de la misma.
(fotos: Valentí Pons)
(fotos: Valentí Pons)
dissabte, 13 de gener del 2024
MADRID - Casa de los Lagartos
El 1911, l'arquitecte Benito González del Valle ens sorprèn amb aquest edifici que sembla més propi de l'arquitectura racionalista dels anys 1930's que del modernisme.
L'edifici es pot englobar en la vesant geomètrica del modernisme austríac (Secession). Inspirat en l'arquitectura d'Otto Wagner, va ser construït entre 1911 i 1912 i el seu primer propietari va ser José María Creus Anduága (Madrid, 1875 - Madrid, 1933), "Caballero de la Real Maestranza de Caballería de Zaragoza", casat amb María Dolores Vaillant.
L'edifici està ubicat en una parcel·la força estreta i bastant longitudinal, fet que fa que l'arquitecte fes que totes les estances fossin exteriors i il·luminades amb llum natural per les múltiples finestres que va permetre l'estructura metàl·lica del mateix. Consta de cinc plantes; uns esgrafiats a la façana reforcen la divisió entre ells, així com expressen la verticalitat de l'edifici en l'eix central.
La planta superior anava destinada a estudis de pintura.
El més curiós de l'edifici són uns llangardaixos (Llangardaix ocel·lat, Timon lepidus, com m'esmenta Óscar da Rocha que li va comentar un biòleg) que prenen el sol a prop del terrat, d'aquí el nom que pren l'edifici de "Casa de los Lagartos".
c/ Mejía Lequerica, 1 (Madrid)
* * *
En 1911, el
arquitecto Benito González del Valle nos sorprende con este edificio que parece
más propio de la arquitectura racionalista de los años 1930 que del modernismo.
El edificio puede
englobarse en la vertiente geométrica del modernismo austríaco (Secession).
Inspirado en la arquitectura de Otto Wagner, fue construido entre 1911 y 1912 y
su primer propietario fue José María Cruz Anduága (Madrid, 1875 - Madrid,
1933), "Caballero de la Real Maestranza de Caballería de Zaragoza",
casado con María Dolores Vaillant.
El edificio está
ubicado en una parcela muy estrecha y bastante longitudinal, por lo que el
arquitecto hizo que todas las estancias fueran exteriores e iluminadas con luz
natural a través de las múltiples
ventanas que permitió la estructura metálica del mismo. Consta de cinco
plantas; unos esgrafiados en la fachada refuerzan la división entre ellas, así
como refuerzan la verticalidad del edificio en el eje central.
La planta
superior iba destinada a estudios de pintura.
Lo más curioso del edificio son unos lagartos (Lagarto ocelado, Timon lepidus, como me indicó Óscar da Rocha que le comentó un biólogo) que toman el sol cerca de la azotea, de ahí el nombre que toma el edificio de "Casa de los Lagartos".
c/ Mejía Lequerica, 1 (Madrid)
* * *
In 1911,
the architect Benito González del Valle surprised us with this building that
seems more typical of the rationalist architecture of the 1930s than of Art
Nouveau.
The
building can be included in the geometric Austrian Art Nouveau (Secession).
Inspired by the architecture of Otto Wagner, it was built between 1911 and 1912
and its first owner was José María Cruz Anduága (Madrid, 1875 - Madrid, 1933),
"Knight of the Real Maestranza de Caballería de Zaragoza", married to
María Dolores Vaillant .
The
building is located on a very narrow and quite longitudinal plot, so the
architect made all the rooms exterior and illuminated with natural light
through the multiple windows allowed by its metal structure. It consists of
five floors; Some sgraffiti on the façade reinforce the division between them,
as well as reinforce the verticality of the building in the central axis.
The upper
floor was used for painting studios.
The most
curious thing about the building are some lizards (Ocellated lizard, Timon lepidus, as Óscar da Rocha told me from a biologist) that sunbathe near the
roof, hence the name the building takes, "Casa de los Lagartos".
c/ Mejía Lequerica, 1 (Madrid)
Fotos: Valentí Pons Toujouse
Subscriure's a:
Missatges (Atom)