Aurora Gutiérrez Larraya

Vano per a coixí (Feminal, 25/09/1910)

Vano per a coixí (Il. Catalana, 05/02/1905)

Projecte conserval al Museu d'Arenys de Mar

Feminal, 27/10/1907

Estampat (Feminal, 25/12/1909)

Projecte conserval al Museu d'Arenys de Mar

Projecte conserval al Museu d'Arenys de Mar

En el modernisme el més conegut és sobretot l'arquitectura, a més de l'escultura, la pintura, el cartellisme, però també es va manifestar en el tèxtil.

Una de les protagonistes de les arts tèxtils fou Aurora Gutiérrez Larraya, puntaire i estampadora.

Va néixer a El Astillero (Cantàbria) a la dècada dels 1880's, però de ben jove es traslladà a Barcelona on estudià a l'Escola de Dibuix (1895/1904) i a l'Escola de Belles Arts de la Llotja (1903/1909) on s'especialitzà en puntes de coixí, brodats i estampats. El 1909 canvià la residència a Madrid on va arribar a ser Mestra del Museo de Artes Industriales. A Madrid moriria el 1920 per culpa d'una malaltia.

Al Museu d'Arenys de Mar es conserven cinc projectes seus. A les revistes de l'època anaven apareixent alguns d'ells: Feminal (reproduïm la resumida biografia que li va dedicar el 27/10/1907), Ilustració catalana, etc.

* * * *

En el modernismo lo más conocido es la arquitectura, después la escultura, la pintura y el cartelismo, pero también se manifestó en el textil.

Una de las protagonistas de las artes textiles fue Aurora Gutiérrez Larraya, encajera y estampadora.

Nació en El Astillero (Cantabria) en la década de los 1880, pero siendo muy joven se trasladó a Barcelona donde estudió en la Escuela de Dibujo (1895/1904) y en la Escuela de Bellas Artes de la Llotja (Lonja) (1903/1909) donde se especializó en encaje de bolillos, bordados y estampados. En 1909 cambió su residencia en Madrid donde llegó a ser Maestra del Museo de Artes Industriales. En Madrid fallecería en 1920 por culpa de una enfermedad.

En el Museo de Arenys de Mar (Barcelona) se conservan cinco proyectos suyos. En las revistas de la época iban apareciendo algunos de ellos: Feminal (reproducimos la resumida biografía que le dedicó el 27/10/1907), Ilustración catalana, etc.

* * * *

The best-known works in Art Nouveau  is in architecture, followed by sculpture, painting, but it also made its mark in textiles.

One of the leading figures in Modernisme textile arts was Aurora Gutiérrez Larraya, a lacemaker and printer.

She was born in El Astillero (Cantabria) in the 1880s, but at a very young age she moved to Barcelona where she studied at the School of Drawing (1895/1904) and at the School of Fine Arts of La Llotja (1903/1909) where she specialised in bobbin lace, embroidery and printing. In 1909 she moved to Madrid where she became a teacher at the Museum of Industrial Arts. She died in Madrid in 1920 due to illness.

BARCELONA - Panteó Regordosa

                                              (fotos: Valentí Pons Toujouse)

En el cementiri de Montjuïc, a la via santa Eulàlia 3A, un dels panteons que més destaca és el de l'industrial tèxtil Mariano Regordosa, erigit, com consta, per la seva vídua.

El panteó és obra de Francesc Berenguer (es poden veure elements decoratius propis d'ell), tot i que els plànols estan signats per l'arquitecte Miquel Pascual. Francesc Berenguer no tenia títol i les seves obres les solien signar Miquel Pascual, Josep Graner i, fins i tot, Antoni Gaudí (Berenguer va ser descrit pel mestre com "la meva mà dreta").

Un àngel amb un llibre obert a la mà es recolza en el sarcòfag mentre mira contemplativament cap al cel.

El sarcòfag es troba elevat, està decorat amb profusió de creus catòliques i uns caps d'angeletes en les cantonades. També es van repetint contínuament les inicials R, de Regordosa, i P, de Planas, cognom de la seva vídua.

La decoració floral es repeteix per tot el marbre.

A la part posterior la monumentalitat del panteó es reforçada per cinc canèlobres de ferro i bronze de 4 metres d'alçada cadascun.

Tot el conjunt és envoltat per una cadena de ferro, ara malmesa, que descansa sobre uns muntants de marbre. La cadena presenta sanefes amb la inicial R de Regordosa.

Cal destacar la brillant actuació del marbrista Joan Vives.

El conjunt s'inaugurà el 1895 la qual cosa consta en la relació dels monuments fúnebres més destacats que publicaren els diaris en la vigília de Tots Sants d'aquell any.

El monument funerari recentement ha estat restaurat, podeu veure noves fotos en la seva fitxa::

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/barcelona/tots/panteo-vidua-mariano-regordosa

* * * * * 

En el cementerio de Montjuïc, en la vía santa Eulalia 3A, uno de los panteones que más destaca es el del industrial téxtil  Mariano Regordosa, erigido, como consta, por su viuda.

El panteón es obra de Francesc Berenguer (se pueden ver elementos decorativos propios de él), aunque los planos están firmados por el arquitecto Miquel Pascual. Francesc Berenguer no tenía título y sus obras las solían firmar Miquel Pascual, Josep Graner e incluso Antoni Gaudí (Berenguer fue descrito por el maestro como "mi mano derecha").

Un ángel con un libro abierto en la mano se apoya en el sarcófago mientras mira contemplativamente hacia el cielo.

El sarcófago se encuentra elevado, está decorado con profusión de cruces católicas y cabezas de angelitos en las esquinas. También se van repitiendo continuamente las iniciales R, de Regordosa, y P, de Planas, apellido de su viuda.

La decoración floral se repite por todo el mármol.

En la parte posterior, la monumentalidad del panteón se refuerza por cinco candelabros de hierro y bronce de 4 metros de altura cada uno.

El conjunto está rodeado por una cadena de hierro, ahora dañada, que descansa sobre unos montantes de mármol. La cadena presenta cenefas con la inicial R de Regordosa.

Debemos mencionar la brillante actuación del marmolista Joan Vives.

El monumento se inauguró en 1895 como consta en la relación de los panteones más destacados que publicaron los diarios en la víspera de Todos los Santos de ese año.

Recientemente ha sido objeto de una profunda restauración, podéis ver nuevas fotos en su ficha:

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/barcelona/tots/panteo-vidua-mariano-regordosa

* * * * *

In the Montjuïc cemetery, in Via Santa Eulalia 3A, one of the most remarcable tombss that of Mariano Regordosa, erected, as stated, by his widow.

The pantheon is the work of Francesc Berenguer (you can see his own decorative elements), although the plans are signed by the architect Miquel Pascual. Francesc Berenguer had no title and his works were usually signed by Miquel Pascual, Josep Graner and even Antoni Gaudí (Berenguer was described by the architect as "my right hand").

An angel with an open book in his hand leans on the sarcophagus while looking contemplatively towards the sky.

The sarcophagus is elevated, decorated with a profusion of Catholic crosses and angel heads in the corners. The initials R, de Regordosa, and P, de Planas, his widow's surname, were also continuously repeated.

The floral decoration is repeated throughout the marble.

In the rear part the monumentality of the pantheon is reinforced by five chandeliers of iron and bronze of 4 meters of height each one.

The entire set is surrounded by an iron chain, now damaged, which rests on marble supports. The chain presents circles with the initial R de Regordosa.

We must mention the brilliant performance of the marble artist Joan Vives.

The set was inaugurated in 1895 which was included in the list of the most prominent funeral monuments that the newspapers do on the eve of All Saints of that year.

Inventory of monument:

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/barcelona/tots/panteo-vidua-mariano-regordosa