LLORET DE MAR - Monument a l'Àngel

L'indiano Nicolau Font i Maig va adquirir els terrenys de l'antic Monestir de Sant Pere del Bosc, a Lloret de Mar, amb la fortuna que havia fet a Cuba, a Jaruco. Precisament, Nicolau Font era conegut com a "Comte del Jaruco", encara que el títol nobiliari el va rebutjar.

A banda de restaurar el Santuari, en el camí que porta al mateix va fer bastir una sèrie d'elements decoratius alhora que religiosos i amb rerefons catalanista: el monument a l'Àngel, una Creu de Terme i l'oratori de la Mare de Déu de la Gràcia.

El monument a l'Àngel va ser projectat per l'escultor i pintor Enric Monserdà Vidal, oncle de l'autor de les altres obres: l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch.

L'indret escollit per al monument va ser el cim del Turó de Ses Pedres Lluidores, cim envoltat de bosc mediterrani i amb unes magnífiques vistes de la muntanya, de Lloret i de la mar.

Es tracta d'un monument en forma d'obelisc amb cares esculturades modelades per Eusebi Arnau, dutes a terme per Frederic Becchini en els tallers de Joan Pujol. L'obelisc el corona, damunt del globus terraqüi,  un àngel amb ales esteses que assenyala amb la mà dreta el santuari i amb l'esquerra sosté una estrella metàl·lica.

A cada cara de la columna del monument hi ha un relleu escultòric: en el principal la Mare de Déu de la Gràcia, en els altres Sant Pere, patró de l'indret, Sant Jordi, patró de Catalunya i l'escut de Catalunya.

El 1902 havia mort el poeta Mossèn Cinto Verdaguer, qui quan s'estatjà a casa de Nicolau Font, a Lloret el 1898, havia reformat els goigs a la Mare de Déu de la Gràcia i a la Creu de Terme. És per això que es decidí d'afegir un medalló amb la seva efígie als peus de la Verge, essent el primer monument que honora aquest capellà i poeta.

El monument va ser projectat el 1903 i inaugurat l'1 de maig de 1904 (dia de la Mare de Déu de Gràcia) coincidint amb l'aplec dedicat a la Verge i amb la presència entre d'altres de Nicolau Font i del seu nebot Agustí Cabanyes (alcalde de Lloret). Mossèn Francesc Xavier Magí va beneir-lo.

* * * * *

El indiano Nicolau Font Maig adquirió los terrenos del antiguo Monasterio de Sant Pere del Bosc, en Lloret de Mar, con la fortuna que había hecho en Cuba, en Jaruco. Precisamente, Nicolau Font era conocido como "Conde del Jaruco", aunque el título nobiliario lo había rechazado.

Además de restaurar el Santuario, en el camino que conduce al mismo hizo construir una serie de elementos decorativos a la vez que religiosos y con claro trasfondo catalanista: el monumento al Ángel, una Cruz de Término y el oratorio de la Virgen de la Gracia.

El monumento al Ángel fue proyectado por el escultor y pintor Enrique Monserdà Vidal, tío del autor de las otras obras: el arquitecto Josep Puig i Cadafalch.

El lugar elegido para el monumento fue la cima del Cerro de Ses Pedres Lluidores ("de las piedras relucientes"), cumbre rodeada de bosque mediterráneo y con unas magníficas vistas de la montaña, de Lloret y del mar.

Se trata de un monumento en forma de obelisco con las caras esculturadas moldeadas por Eusebi Arnau, llevadas a cabo por Frederic Becchini en los talleres de Juan Pujol. El obelisco lo corona, encima de un globo terráqueo,  un ángel con alas extendidas que señala con la mano derecha al santuario y con la izquierda sostiene una estrella metálica.

En cada cara de la columna del monumento hay un relieve escultórico: en el principal la Virgen de la Gracia, en los demás San Pedro, patrón del lugar, San Jorge, patrón de Cataluña y el escudo de Cataluña.

En 1902 había muerto el poeta Mossèn Cinto Verdaguer, el cual cuando se hospedó en casa de Nicolau Font, en Lloret en 1898, había reformado los gozos a la Virgen de la Gracia y a la Cruz de Término. Es por ello que se decidió añadir un medallón con su efigie a los pies de la Virgen, siendo el primer monumento que honra a este cura poeta.

El monumento fue proyectado en 1903 e inaugurado el 1 de mayo de 1904 (día de la Virgen de Gracia) coincidiendo con el encuentro dedicado a la Virgen y con la presencia entre otros de Nicolau Font y de su sobrino Agustín Cabanyes (alcalde de Lloret). Mosén Francisco Javier Magín lo bendijo.

* * * * *

The Indiano Nicolau Font Maig purchased the grounds of the former monastery of Sant Pere del Bosc, in Lloret de Mar, with the fortune he had made in Cuba, in Jaruco. Indeed, Nicolau Font was known as "Count of Jaruco" although the peerage had rejected.

In addition to restoring the sanctuary, on the road leading to the same built a series of decorative as well as religious and Catalan clear background elements: the Angel monument, a cross of term and the oratory of Our Lady of Grace.

The Angel monument was designed by the sculptor and painter Enric Vidal Monserdà, uncle of the author's other works: the architect Josep Puig i Cadafalch.

The site chosen for the monument was the summit of Hill "Ses Pedres Lluidores" ("the shining stones"), ridge surrounded by Mediterranean forest and with magnificent views of the mountain, Lloret and the sea.

It is an obelisk-shaped monument with sculpted faces shaped by Eusebi Arnau, conducted by Frederic Becchini in the workshops of Juan Pujol. The obelisk crowns, above a globe, an angel with outstretched wings pointing with her right hand to the sanctuary and the left holds a metal star.

On each side of the column of the monument there is a sculptural relief: in the main Lady of Grace, on the other San Pedro, patron of the place, St. George, patron of Catalonia and the Catalan coat of arms.

In 1902 the poet Cinto Verdaguer died. Verdaguer stayed at Nicolau Font's house when it was in Lloret in 1898 and there he hadreformed the joys to Our Lady of Grace and the Cross of Term. That is why people decided to add a medallion with his likeness at the feet of the Virgin, and it was the first monument honoring this poet priest.

The monument was designed in 1903 and opened on May 1, 1904 (the day of Our Lady of Grace) coinciding with the meeting dedicated to the Virgin and the presence among others of Nicolau Font and his nephew Agustin Cabanyes (mayor of Lloret) . Monsignor Francisc Xavier Magín blessed it.